La sèrie ens trasllada al Birmingham després de la Gran Guerra, on hi ha molta precarietat, pobresa, i els barris modestos estan regits per bandes criminals, la màfia anglesa d'aleshores. En aquest cas, els Peaky Blinders, d'arrels irlandeses però també gitanes, són els que controlen un territori no massa gran, i en aquesta primera temporada veiem com intenten fer el salt a una lliga major. Com tota ficció sobre gàngsters, tenim, acció, violència, traïció... tots els ingredient típics, però és cert que sense aquell punt sicilià característic de les pelis sobre la màfia. Es veu una mica el mateix, però és tot més nòrdic. Qui intervé aquí a la trama, poquet però no passa capítol que no aparegui d'alguna manera, és l'IRA, i això també li dona un altre caire, fent-la diferent del què estem acostumats a veure.
Algunes coses i personatges de la sèrie són reals, van existir, però tota la trama és ficció. I la veritat, és ficció ben feta. Realment fas una immersió en aquells carrers i aquella època de desencís, una postguerra mot trista i que deixa una vida molt fosca. veus com vivien en aquell moment, escanyats, abocats als vicis de joc i beguda, escenaris idonis per les bandes. Amb un disseny excel·lent de recreació de l'època, les interpretacions també destaquen força, amb dos noms propis, el d'un llavors debutant Cilian Mrphy, amb la seva estètica habitual que el fa diferent, i un ja més consagrat Sam Neill. Qualitat en primer pla, i també molt bona feina de la resta de repartiment, tant principal com secundari.
Sembla que la sèrie ha estat prou exitosa com per provocar aquest 2026 una pel·lícula. Doncs res, serà qüestió de continuar la història. Per ara pinta molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada