SINNERS

Si divendres veia One battle for another, dissabte va ser el torn de Sinners, la pel·lícula amb més nominacions de la història, setze (aquí hi ha trampa; en serien 15, el màxim de sempre, però han afegit una nova categoria, la de casting). A l'espera de Frankenstein i Hamnet per poder fer un pronòstic, que estarà ple d'errors, com sempre, deixant clar que tot és fruit de l'atzar.

Al veure les dues pel·lícules en 24 hores, el meu cap ja ja establert un veredicte: One Battle passa per davant de Sinners, i la veritat, no entenc com pot estar tan nominada. Tan dolentes són altres pel·lícules? a veure, no és que no s'ho mereixi, és una bona pel·lícula, mereixedora d'algun elogi, però ja està.

Té dues parts. A la primera, presenciem el retorn de dos bessons negres, que han passat uns anys a Chicago participant de negocis il·legals (els pregunten si estaven amb l'Al Capone), al seu poble natal. Allà volen muntar un pub amb música en directe pels negres del territori. El seu cosí, fill del predicador del poble, és guitarrista i canta blues. Anem presenciant aquest retorn, les trobades amb els seus antics amics, parelles, com van aconseguint la gent per inaugurar el pub... I paral·lelament, presenciem l'arribada d'un vampir que vol la sang del músic, ja que la llegenda diu que hi ha músics especials que connecten la vida amb la mort.

La segona part, és l'atac dels vampirs al pub i el desenllaç. Us sona? Exacte. És la mateix a premissa que From dusk till dawn, coneguda com "Abierto hasta el amanecer" la mítica pel·lícula de Robert Rodríguez i Quentin Tarantino. El què allà era una gamberrada, a Sinners ho converteixen en un viatge per l'Amèrica dels negres dels anys 30, amb el KKK per allà. Tota la preparatòria (la primera part) és més profunda que a aquell film icònic, i potser això és el què li ha donat volada.

I sí, està bé, té detalls molt bons, a l'estil The color purple, amb aquest toc terrorífic que sorprèn, però que és el què marca el destí de la peli. Molta cosa més no puc dir, excepte que ha estat bé, però no puc dir més. Sí, la música, molt bé, però ja està. Tinc molts dubtes de que sigui la favorita pels òscars, però clar, si va guanyar Anora... Sinners és l'Anora del 2026. Cal tenir en compte la política, que cada vegada juga més en aquests concursos. La idea és fer cabrejar en Donald Trump, de manera que tens l'opció black power (que guanyin els negres, cosa que no acostuma a passar as òscars), o l'opció immigració de One Battle. Si és per fotre Trump, que guanyi qui vulgui, però com a pel·lícula, sense dubte em quedo amb One battle for another per davant de Sinners.