ONE BATTLE AFTER ANOTHER

Aquest any tinc l'oportunitat de veure algunes de les pel·lícules nominades als Òscars abans que es faci la cerimònia. Normalment, quan arriba el moment de fer la porra, la faig per intuïció perquè gairebé no n'he vist cap, i és a posteriori que en veig alguna. Però aquest any, sembla que l'exhibició de les pelis està gairebé feta, ja que no són de les últimes de realitzar-se. Miraré d'arribar amb Sinners, Hamnet i Frankenstein vistes, després de les menys nominades Avatar, Jurassic World, Weapons, Sirat, i la que ens ocupa, One battle after another.

I comencem bé. Anava a veure-la sabent que havia de tenir alguna cosa especial per rebre tantes nominacions, però amb la incògnita de no saber què m'esperava, excepte les tres frases habituals que hi ha a la sinopsis. I com deia, comencem bé, però que molt bé. M'ha agradat molt.

Tenim un grup terrorista anti-sistema en uns USA sense concretar època (pot ser qualsevol, però a ningú se li escapa el moment actual amb en Trump), centrat sobretot en alliberar immigrants il·legals dels centres d'internament. En una d'aquestes accions, la protagonista inicia una relació estranya amb el comandant de l'exèrcit. Ella queda embarassada i no vol fer de mare sinó seguir amb la lluita. No vull fer espòilers, així que només diré que setze anys més tard, pare i filla viuen en alerta constant fins que apareix aquell comandant militar per detenir-los de nou.

Dit així, sembla una peli d'acció de tota la vida. Però no. Com deia, el tema dels immigrants i dels que lluiten contra les injustícies, és actualitat pura en un món on els USA estan convertint-se en una merda de país feixista en mans d'un animal descerebrat, talment com si fóssim a l'Alemanya dels anys 30. És inevitable fer una comparació del què veiem a la pantalla amb la realitat.

També hi ha altres temes, com el de la traïció, i la dels grups neo-feixistes camuflats entre gent rica i poderosa que són els que remenen les cireres. Tot fa molta por i fàstic a la vegada. Per altra banda, la xarxa revolucionària que lluita a l'ombra contra la situació, se'ns mostra com una organització molt ben comunicada, no exempta de les seves paranoies.

Els tres homes "stars" de la peli, Leonardo diCaprio, Sean Penn i Benicio del Toro estan impecables en els seus papers, sobretot en Sean Penn. En Benicio té un paper molt agraït i és un contrapunt divertit entremig de tanta bogeria. En Leo, que és el principal, està bé, però no crec que el suficient com per aconseguir premi. Hi ha dones, sobretot mare i filla, amb papers crucials per la trama però secundaris en el desenvolupament.

El més destacat, la nit i el dia, el blanc i el negre entre dos mons diferents: el de com es gestiona la xarxa d'immigració (l'organització amb que els tenen ubicats i com gestionen les crisis (gran escena quan van passant per pisos i habitacions i en totes elles hi ha gent), i els del grup feixista, el nou KKK, amb quina sang freda i amb quin odi fan el què els rota.

Dues hores i mitja de qualitat.