MADRIT

Acabar l'any anant a Madrit i començar l'any blogger amb l'entrada que hi parlo no em desperta massa bones sensacions, la veritat... Però així són les coses, no es pot negar que el dia 30 de desembre vaig anar a la capital de les Espanyes per dues activitats pendents a fer amb El MEC aprofitat les festes.

Descobrir aquest museu del futbol anomenat Legends i visitar el camp del Madrit eren els dos objectius. Així, a primera hora, amb un tren d'alta velocitat vam anar cap a allà. El primer va ser intentar esmorzar alguna cosa, però la lentitud del servei (en 20 minuts van ser incapaços de portar un croissant i un tallat) i l'hora fixada per visitar al Legends ens va fer marxar del local sense el cafè. Començàvem bé.

El museu, correcte. Està centrat en els mundials de futbol i les competicions europees. Imatges i vídeos de totes les finals i competicions, acompanyades de samarretes originals d'alguns dels seus participants, amés de rèpliques de les copes. una peli4D que si la passessin a menys velocitat es gaudiria millor, ja que al seient, sense lligar, el cap anava de banda banda. Per sort, no hi havia empatx del Real, tot i que a la secció de Champions, malauradament, te'l trobes fins a la sopa. T'hi passes entre hora i mitja i dues hores allà dins. El què xoca i dona raons a com de malament s'afronta el tema del futbol femení és que centrant-te en mundials i competicions internacionals, reservis un espai per la Liga F, on per ara hi ha només les fotos dels equips ecspanyols i alguna cosa de la seva selecció. Fes-ho igual, només the best, no? Les seleccions dels USA, Suècia, Anglaterra, França... i la Champions. Però posar l'Eibar i el Levante Badalona, és pixar fora de test en aquest museu, no és seriós.

Fins a les 16h que teníem el tour pel Bernabeu, passeig per les zones típiques de la ciutat. El és interessant era la propaganda de Stranger Things al metro del la Puerta del Sol. Més que els nens i nenes tirant bombetes (com si fos Sant Joan) i uns ossos inflables que fan la funció de figures humanes de les Rambles. 

A la tarda, el camp del Madrit. Per fora, una llauna de sardines, amb els habitatges a tocar (no m'estranya que es queixin pel soroll). Els blancs fan servir la part de la gespa per convertir-ho en un festival de la Infància, de manera que no podies fer fotos del camp. Enhorabona. També és interessant el fet que et fan seguir un recorregut na mica peculiar. I no surtis del camí, encara que no et facis una foto d'aquelles amb fons de croma! Divertit veure que pel museu tot són frases del Florentino a les parets. N'hi ha una de molt graciosa que parla de "a humildad" com un dels valors del Real Madrit. I just a continuació, tres o quatres ales seguides on només són les 15 Champions (en una les copes, en una altra les imatges, en una altra els banderins...) i tot amb el lema "El mejor club del mundo". Ens partíem el cul amb la paraula "humildad".

Un passeig pel Retiro ens duia de nou a l'estació per tornar cap a Barcelona. Realment, és quan vas a Ecspanya que t'adones de com n'és de bonica Catalunya i més lògica (no com el seu metro, que entra per la dreta!!!) Senzillament, som diferents.