Està estructurat en dues parts. A la primera, un mutant no previst al pla d'en Hari Seldon està a punt d'acabar amb ell i convertir-se en el dominador de la galàxia. per a aconseguir-ho, ha de trobar i destruir la Segona Fundació. a la segona part, que té lloc seixanta anys després, tenim encara un grup de personatges de la Fundació que volen trobar aquesta segona seu.
En ambdues parts, a més de la recerca tenim uns personatges que tenen els seus motius per trobar-la, i de mica en mica, ens anem embolicant en què és veritat i què no, qui forma part de la Segona Fundació i qui no; i el més important, si existeixen realitat o és només una il·lusió. Per a aconseguir tot això, ens anem movent en els planetes clau de la saga: Términus, Kalgan i Tràntor, i anem seguint les investigacions i procés de descobriment de la veritat, però ho fem sempre des del put de vista d'espectador. El vocabulari emprat, la construcció del text ens allunya una mica del llenguatge més comú en alguns moments i li dona cert aire de pesadesa. El mateix seria amb les versions originals de Jules Verne, per exemple, on totes les parts de ciència es llegeixen sovint en diagonal.
Tot i això, i que no sentia el crit del llibre, tampoc ha desentonat i ha estat prou interessant, el suficient per seguir aprofundint i ampliant l'experiència si publiquen les dues parts següents, fora del cicle que va preveure l'autor inicialment. És a dir, que seguirem llegint la història de la Fundació si s'escauen les traduccions al català que han de venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada