PLANXADES (x10)

La nova tongada de pel·lícules a la planxa comença el 3 de novembre, i no s'ha publicat fins que he vist tantes com el seu títol indica, en aquest cas, deu. 

Ara bé, després de com va anar el rànquing de pelis del 2025, la secció de pel·lícules a la planxa es reestructurarà per no haver de parlar de totes les pelis que veig, perquè tampoc paga la pena i desvirtua molt les entrades de cinema. Només se'n faran quan realment valgui la pena parlar d'aquell film.

En aquesta entrada, el què faré en aquest cas, és posar les més interessants i que podrien haver optat a entrada única, al principi de la llista.

THE VIRGIN SUICIDES: Fa molts anys, quan la van estrenar, la vaig anar a veure en pantalla gran. Vaig sortir una mica sense saber què havia vist, ja que era una de les primeres pelis així diguem-ne alternatives que veia. La primera incursió de la Sofia Coppola en la direcció la dedicava a posar imatges a un llibre que explica la història de cinc germanes adolescents que acaben suïcidant-se. Seria interessant fer-ne una revisió actualitzada per tal de set sotmesa a debat als instituts. Li poso bona nota.

UNDERWATER: Pel·lícula que m'ha sorprès gratament. Em pensava que veuria una típica d'aventures submarines però sense aportar res, i al final, acaba sent la típica peli d'aventures submarines, però amb un punt extra d'interès pel ritme i situacions que va plantejant. Tot i que el final, el bitxo és poc creïble, per la forma però també perquè no calia, ha estat trepidant. De fet, allò típic de gastar els primers 20-30 minuts a conèixer els personatges, situar-los, etc, aquí no, al primer minut ja tenim la sotragada. Poca planxa he fet amb aquesta.

HERETIC: Un thriller ben rodat, dels "d'antes", on amb poques persones (tres) i un sol espai (una casa), s'aconsegueix posar l'espectador en tensió pel què pugui passar. Bones interpretacions, ja que han de portar entre els tres tot el pes de la trama.

FRACTURED: Una peli desconeguda però que acaba mantenint l'espectador en tensió des de gairebé els primers cinc minuts. Un accident porta a una pare i una mare a un hospital per tal d'atendre una possible fractura de radi de la seva filla de sis anys. Mare i nena desapareixen, i el marit les busca per tot l'hospital, on sembla que amaguen algun secret. Vas passant per molts moments, intentant veure què pot haver passat, si és veritat o no...et fan dubtar de tot i de tothom al llarg del metratge. I final amb gir de guió.

ELS NENS DE HUANG-SHI: història basada en fets reals. Una de les moltes pelis de persones anònimes que en una guerra ajuden de manera altruista a desvalguts. De vegades aquestes pelis són modes, i aquesta es va voler afegir i no dona la talla. Poc reeixida i amb els dos protagonistes principals, en papers molt poc creïbles. Poden ser bons actors, però en aquesta peli, no són els més adequats. Per passar l'estona i gràcies.

I a partir d'aquí, les altres.

FLY ME TO THE MOON: Aquesta peli ha passat per moltes fases. Comença a la planxa, però la trobo divertida i interessant. La passo al sofà. Però la veig molt a trossos (fins a 5 moments diferents), de manera que al final perdo molt el fil i fins i tot algun cop de cap. Comença molt bé però es va diluint quan teòricament hauria de ser més interessant, ja que recrea la campanya de publicitat que es va haver de fer perquè la gent visqués amb emoció, afecte i interès l'arribada a la lluna de l'any 1969, en un moment en què tot l'interès estava al Vietnam.

THE EXORCISM: Traduïda aquí amb el títol de L'exorcisme de Georgetown, com si el nom de la ciutat ens donés un plus de qualitat. No. Aquesta tongada comença de la pitjor manera, amb una peli que en altres èpoques, ni seria mencionada en aquest blog, però que el nou format de pelis a la planxa li té guardat un espai. Crec que estem davant de si no a pitjor, una de les tres pitjor pelis vistes aquest 2025. Res de nou, res d'interessant. 

NO ME CHILLES QUE NO TE VEO:  He volgut mantenir el títol traduït perquè és tremendament literal al què passa a la peli. Un clàssic de l'humor d'en Billy Wilder i en Richard Pryor, que ara no fa la mateixa gràcia, però que encara té escenes molt divertides i que la salven de tenir la sensació de perdre el temps.

STOWAWAY: Així com hi ha pelis que comencen a la planxa i acaben tenint el seu article de glòria, amb altres passa el contrari; et penses que serà entrada única i acaba al grup de planxades. Traduïda com a "Polizón", uns astronautes que marxen en missió a Mart, troben un enginyer que havia tingut un accident abans de l'enlairament. L'opció tornar és inviable, però l'oxigen no dona per 4 persones. sembla una premissa interessant però la peli es fa llarga (més d'un cop de cap), de manera que no provoca tensió necessària. Llàstima.

IO: Renoi, una altra vegada m'ha passat el mateix, i em començo a plantejar que hauria de gestionar d'una altra manera les pel·lícules que em guardo a la llista per veure-les quan pugui. Aquesta, pensant-me que seria interessant, directe al sofà un divendres nit, i ja no és quüesió que m'adormi, no, és que agafava el mòbil per distreure'm!!! Planeta destrossat, lamajoria de gent ha marxat en naus iestan en una estació al voltant de Io. Queda per aquí alguna persona, fent estudis per veure si és possible quedar-se, però al final han de marxar... Res, bona nit.