.jfif)
Una sèrie que té un format tan evident i clar, necessita al·licients per mantenir l'interès, i en el cas d'aquesta que ens ocupa, els elements claus són els guions i els actors i actius secundaris. I aquest cop han fet dos de dos. tot i seguir la línia d'intriga habitual, l'aparició de la màfia, del saló de joc, el porter robot que amenaça la feina del servei de l'edifici... tot són elements diferents que li donen el toc suficient com per estar gaudint d'una nova trama sense la sensació d'estar veient sempre el mateix. tampoc és un guió que guanyi cap títol de creativitat, però l'esforç és digne d'elogi.
L'aparició dels actors i actrius secundaris és l'altre punt fort. Aquest cop, a més dels "famosos", tenim un grup molt divertit i que donen lloc a algunes de les escenes més divertides: els fills del mafiós assassinat. un encert. I entre els famosos, apareix més sovint la Meryl Streep una altra vegada, i també tenim la Renée Zellweger, Téa Leoni, Dianne Wiest, Christoph Waltz... Diu molt de la sèrie que aconsegueixin celebritats, encara que no estiguin al seu millor moment (excepte la Meryl, que ho està sempre).
I clar, el trio protagonista segueix sent fidel a les seves peculiaritats, enfrontant-se als seus dimonis sempre des del riure's d'un mateix. No ca que torni a dir que amb tot l'afecte per en Joan pera, però no puc amb la veu del Martin Short (ups, ho he tornat a dir.)
En definitiva, força bé, recuperant punts després de la quarta temporada. No crec que aparegui al top, però almenys m'ho he passat molt bé veient-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada