FUNDACIÓ I IMPERI

Quan vaig fer el rànquing dels millors llibres del 2022, vaig veure que havia passat una cosa molt estranya. Al fer el recompte de llibres, em vaig adonar que no havia fet l'entrada corresponent d'un dels llibres llegits. Es tractava de Fundació, de l'Isaac Asimov. Va ser un moment estrany, perquè tot i no encapçalar el rànquing, hauria tingut algunes coses a dir.

No era el primer cop que el llegia. Vaig tenir una etapa en la meva joventut en que vaig llegir molts, però que molts llibres de ciència ficció. Era temps de llegir la saga de la Fundació, la de Chanur, la de 2001 i es seves continuacions, etc. Tot i que tampoc la recordava com una gran lectura, sense cap mena de dubte té un lloc preferent en els llibres que són història de la ciència ficció, i més, per les mans del seu autor. Així, quan vaig veure que hi havia l'edició en català, no ho vaig dubtar ni un segon i el vaig comprar. Me'l vaig llegir a finals de 2022, i vaig ser lector de nou de la visió de futur d'aquell home i dels seus protagonistes, en Hari Sheldon i la psicohistòria. Vaig rellegir de nou sobre la Fundació i les seves crisis. Però com deuria passar llavors, tampoc va ser una lectura que em tragués la son de l'emoció.

Tot i això, quan vaig veure que es publicava la traducció de la seva segona part, de nou em vaig fer amb ella, i ha estat la darrera lectura feta aquest any. Altra cop he gaudit de la visió de futur del gran Asimov en aquella època, i he seguit la progressió de la Fundació en les dues crisis que es narren en aquest llibre. Però també altre cop no ha estat una lectura que m'hagi apassionat molt, i l'he anat fent, en alguns rams amb més interès que en altres, però en general, pensava més en el següent llibre a llegir que no pas en el que tenia a les mans. 

Tot ha de ser llegit en el seu context, i és quan penses que va ser escrita el 1952, quan te n'adones de la importància real d'aquest relat en el moment en què va ser publicat. Ara ens sembla una andròmina, però seguirà sent un dels clàssics més importants d'aquesta branca de la narrativa. I sí, quan es publiqui el tercer llibre, també el tindré, perquè el respecte pel què representa hi seguirà sent.