HO SAP TOTHOM I ÉS PROFECIA

En pocs dies de diferència hi ha hagut unes quantes notícies i/o entrevistes relacionades amb l'educació, a quina més descoratjadora. Coincideixen en el temps amb una sèrie documental sobre la vida a escoles i instituts, que comentarem al seu moment quan s'acabi (ara només porta dos capítols).

Primer va ser la notícia de que el departament d'educació farà uns cribratges per detectar problemes d'aprenentatge. En definitiva, es tracta de gastar-se els diners en fer proves a l'alumnat català, un total de 4 vegades, per detectar problemes d'aprenentatge relacionats sobretot amb la llengua (dislèxies, etc.) A veure, colla d'incompetents, crec que els equips docents i els seus departaments de reforç, psicopedagogia o com es diguin a cada centre, ja saben quins nens i nenes tenen aquestes dificultats i les passes a fer. Potser que us gasteu els diners en donar els recursos per atendre aquestes necessitats o per baixar ràtios per tal que els mestres puguin millorar l'atenció individualitzada. Res, que això a ells els importa un rave.

Gairebé a la vegada, es publicava una entrevista a una escriptora i filòsofa reflexionant sobre l'educació. El titular era clar: La societat ha convertir les escoles en pàrquings i els mestres en aguanta-canalla. Sense dubte, el periodista posa com a titular el més cridaner per tal de forçar el clic a la notícia, però si llegeixes l'entrevista, tens, una vegada més, 'enèsima crida a fer fora les pantalles, a la importància bàsica de la lectura, i de l'auge del feixisme a les aules gràcies als missatges que reben a través de les xarxes. No hi ha ni una línia de les paraules d'aquesta dona amb la qual no coincideixi.

I finalment, una altra entrevista, en aquest cas a la responsable del festival de literatura infantil i juvenil (FLIC). En ella es mostra molt crítica amb l'actual aprenentatge de la lectura, amb el fet de que els mestres que arriben a les aules no llegeixen i fan faltes d'ortografia, i amb la moda "progre" de canviar els finals de les històries clàssiques per edulcorar la trama o empoderar els col·lectius reprimits. És a dir, que n Santa Jordina ni òsties.

Tres articles força interessants, que parlen de temes importants. Almenys el diari ARA, quan parla d'educació, no ho fa només per parlar de vagues de mestres o de vacances. Tindrà altres defectes, però per aquesta banda, fan bona feina, tot i que van caure també a la trampa del "tot s'hi val", que alguns ja comencem a qüestionar. Llàstima que canviar inèrcies a les escoles sigui igual de difícil i utòpic que canviar-les en política.