CATALÀ AL RESCAT

Vaig enganxar així com qui no vol la cosa, un programa a TV3 sobre l'ús actual del català. El primer que em sorprèn és el fet que ara que mana el PSOE, es pugui fer un programa denunciant l'actual situació precària de la nostra llengua, ja que aquest és un dels seus objectius. Però clar, tot forma part de la seva estratègia: per una banda, ens fem els preocupats, i farem el què calgui per defensar el català, però per l'altra, tot són posar traves per un costat i els mitjans per arraconar-la cada vegada més per un altre.

I és que la situació és cada vegada més preocupant. Proliferen a les xarxes els vídeos en castellà, i la cultura del like i dels seguidors, a simple vista només té una llengua. S'amaguen els creadors de contingut en la nostra llengua, i per tal de trobar-los has de ser un lluitador convençut. Si ets ciutadà del món, no en trobaràs ni un. Això fa que de mica en mica el nostre jovent i infància considerin el català com una llengua d'estar per casa, que no cal parlar-la. I així, aquest fet fa que cada vegada se'n parli menys. És aquell "españolizar" tan famós del qual ja en vaig parlar.

Després tenim el tema immigració. En el programa, destacaven el fet que les recents arribades de persones sud-americanes, provocava que la necessita de la llengua sigui inexistent, ja que amb ells ja ens entenem tots. I els catalans i catalanes, com a bons amfitrions i empàtics, no dubtem en canviar de llengua per parlar amb la gent nouvinguda. I aquí està l'altra gran victòria de l'estat ecspanyol. El continu degoteig de migrants cap a aquí (desproporcionat comparat amb les comunitats autònomes) no és un fet aleatori. Forma part del seu pla magistral per tal d'anular la identitat catalana.

Ara apareixeran els típics que diuen que si són exageracions, que veig fantasmes i conspiracions on no n'hi ha, etc. Clar, això ho diuen els que no tenen cap problema amb fer servir el castellà i no tenen les ànsies de llibertat que tenim alguns catalans i catalanes. Què cansat és ser català, perquè sempre has d'estar justificant que vulguis viure en la teva llengua, vulguis parlar-la amb tothom, llegir-la, sentir-la, jugar-ne... Però la realitat és la que és.

En el programa també sortien altres sectors, com el d'hostaleria, medicina... tots aquells on el català està en clara minoria, i els testimonis eren sincers i esfereïdors. La conclusió és sempre la mateixa: mentre el català no sigui necessari per viure el dia a dia, hi haurà molta gent que no el voldrà ni parlar ni entendre, i aquí és quan xoquem amb els estaments de dalt, que no volen canviar res. I molts dels ecspanyols, afirmaven sense vergonya que no el pensen aprendre. I nosaltres rient-los les gràcies. Mentre també hi ha molta gent que ve i que aprèn l'idioma per respecte a la terra que t'acull. Sigui com sigui, el futur és fotut.