cada vegada. Amb el gran ventall que hi ha, ara he decidit també, que les dues sèries no siguin del mateix estil (bàsicament ciència ficció, que és el què en tinc més de guardades a favorites).
Justament però, he acabat una d'aquestes, Lost in space. La primera temporada és del 2018, i es tracta d'un remake d'una sèrie dels anys 60, que a la seva vegada, adapta la trama de la família Robinson, que enlloc d'estar perduts en una illa després d'un naufragi, estan perduts en un planeta.
I d'això es tracta. La humanitat ha de buscar-se la vida en un altre planeta, i una gran nau d'escollits viatgen cap a un altre planeta. Un accident (que després serà un atac), fa que aquesta família i altres supervivents acabin en un planeta inhòspit. Primer la família sola, i després amb els altres, es van succeint les desventures a la vegada que busquen la manera d'escapar del planeta i poder tornar a la nau mare per seguir el seu viatge.
Així doncs, ens trobem davant d'una sèrie que ha de lluitar contra la no-originalitat de la trama per trobar el seu al·licient en altres aspectes. Personalment, crec que els troba. Les situacions que van vivint són diferents entre elles. Des de robots assassins a traïcions, des de éssers estranys que ataquen a perills d'accidents. Hi ha una mica de tot sempre fidels a la ama base que és sortir del planeta. El guió no està del tot malament, amb moments bons, i que agraeixen un bon repartiment. Sense ser estrelles ni res de l'altre món (mai més ben dit), tothom fa el seu paer de manera força creïble, ajudant així també a donar-li vida a la sèrie. I sí, també hi ha alguna sorpresa que, tt i que després es blanqueja, almenys en un primer moment et deixa sense respiració. I això és d'agrair, encara que després s'arregli el què sembla irreparable.
Sèrie molt entretinguda, que salvant les distàncies, es podria comparar a The Orville, perquè són sèries de ciència ficció per entretenir, però ben fetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada