Justament però, he acabat una d'aquestes, Lost in space. La primera temporada és del 2018, i es tracta d'un remake d'una sèrie dels anys 60, que a la seva vegada, adapta la trama de la família Robinson, que enlloc d'estar perduts en una illa després d'un naufragi, estan perduts en un planeta.
I d'això es tracta. La humanitat ha de buscar-se la vida en un altre planeta, i una gran nau d'escollits viatgen cap a un altre planeta. Un accident (que després serà un atac), fa que aquesta família i altres supervivents acabin en un planeta inhòspit. Primer la família sola, i després amb els altres, es van succeint les desventures a la vegada que busquen la manera d'escapar del planeta i poder tornar a la nau mare per seguir el seu viatge.
Així doncs, ens trobem davant d'una sèrie que ha de lluitar contra la no-originalitat de la trama per trobar el seu al·licient en altres aspectes. Personalment, crec que els troba. Les situacions que van vivint són diferents entre elles. Des de robots assassins a traïcions, des de éssers estranys que ataquen a perills d'accidents. Hi ha una mica de tot sempre fidels a la ama base que és sortir del planeta. El guió no està del tot malament, amb moments bons, i que agraeixen un bon repartiment. Sense ser estrelles ni res de l'altre món (mai més ben dit), tothom fa el seu paer de manera força creïble, ajudant així també a donar-li vida a la sèrie. I sí, també hi ha alguna sorpresa que, tt i que després es blanqueja, almenys en un primer moment et deixa sense respiració. I això és d'agrair, encara que després s'arregli el què sembla irreparable.
Sèrie molt entretinguda, que salvant les distàncies, es podria comparar a The Orville, perquè són sèries de ciència ficció per entretenir, però ben fetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada