dimarts, 15 d’agost del 2023

THE ORVILLE

Finalment em decideixo a començar a veure la sèrie que feia més temps a la llista de favorits però no em decidia a començar-la. The Orville és una sèrie de ciència ficció que explica les aventures de la tripulació d'una nau espacial (la Orville), a la recerca del desconegut.

Aquestes paraules semblen una còpia del què representa Star Trek, i és que fins i tot jo em pensava, gràcies a la meva ignorància, que aquesta sèrie era de la marca trekkie. Doncs no. Senzillament un fan que ha creat aquesta versió moderna, però amb un toc d'humor punyent molt més destacat, i amb uns guions ben normals, però que fins i tot en alguns episodis són francament genials. Evidentment, els trekkies i els crítics oficials diran de tot, però per al populatxo, o bàsicament per mi, ha estat una alenada d'aire fresc i un descobriment molt amè que no m'esperava.

Els personatges es fan estimar ràpidament, són molt humans (els que no ho són també9, i exposen des del minut zero les seves virtuts i els seus defectes, cosa que fa que la trama flueixi per senzillesa i naturalitat. I insisteixo, hi ha alguns capítols que són molt interessants per les trames que exposen i pels seus finals. Toca espòilers. L'episodi del canvi de gènere del nadó moclià és molt actual, i amés, quan et penses que és una sèrie de sucre, et regalen el final inesperat. Que acabi políticament incorrecte és una declaració d'intencions que fa que canviïs la manera de veure i entendre la resta d'episodis. La crítica a la societat moderna dels likes és brutal, i la de la divinitat tres quarts del mateix. Són episodis amb trames que parlen de la nostra societat, i ho fan de manera clara, i és una llàstima que no sigui una sèrie molt coneguda i se'n pugui fer debat, seria molt interessant.

L'episodi de les pors o el de la nau que va ala deriva amb una societat a dins que no saben que van dins d'una nau, també és molt destacable. Com deia, una sèrie per gaudir-la i esperar amb ganes amb quina idea et sorprendran. Molt bona troballa, i mira que feia temps que hi era. I a més, les dosis d'humor són genials, molt anglès en alguns moments i mol destroyer en altres, però no hi ha capítol que no tingui alguna escena o escenes que busquen la complicitat de l'espectador amb frases i situacions humorístiques de debò. Amb ganes de seguir veient-la, no crec que es faci pregar tant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada