I finalment, completant aquest tercet, aquests dies hem descobert el museu de les paradoxes, Paradox Museum, a la plaça Urquinaona. Aquest té algun joc també de fotos divertides, d'aquestes que veus coses del revés, et fas gran o petit, altres que surts volant... però no juguen tant amb el dibuix a la paret sinó que juguen més amb les lleis de la física. És a dir, sempre hi ha un perquè veus la imatge d'aquella manera. D'aquestes fotos impossibles n'hi ha unes quantes, i la resta (gran part) del museu són experiments o jocs on veus una cosa que en realitat no existeix, jugant com deia amb la física i sobretot amb el joc de miralls.
Tot i tenir en algun moment aquesta sensació de les fotos típiques com als altres museus, en aquest cas, la ciència té més pes i li dona un punt educatiu interessant que els altres, on es tracta només de col·locar-te davant el dibuix i fer la foto. Aquest fet diferencial fa que aquest museu hagi estat una millor experiència que el Magic World. No pot però, superar el primer perquè aquell té l'efecte sorpresa de ser el primer i fer la gràcia del moment. De fet, la visita al Paradox em va recordar més al ja no existent Museu dels Invents que no pas als de les il·lusions. Com aquell, hi ha tot de coses curioses però amb un motiu darrere que en alguns moments, pensava com poder-ho utilitzar a l'escola. Justament la visita el 2015 al museu dels invents em va portar a fer tot un projecte amb els de llavors 4t, just abans que es fessin els projectes a l'escola. No sé si podré utilitzar el Paradox també al cole, on està cada vegada tot més limitat. Per poc que pugui, alguna cosa colaré.
Bona visita doncs, fins i tot aprovada pel MEC, que ja és molt dir. Només un però: el preu. De debò cal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada