DECEPCIÓ

Ha estat una tremenda decepció. Aquest mundial de futbol femení ha esdevingut un seguit de males vibracions, mal rotllo i sentiments de tristesa a mesura que anaven passant els partits. Ja comentava en altres entrades que els partits no eren massa enlluernadors, de manera que no es pot fer callar als detractors de merda del futbol femení. Oportunitat perduda per aquesta banda.

Però per l'altra, veure com les que teòricament són les millors seleccions oferien un joc força pobre i anaven quedant eliminades, feia posar nerviós a qualsevol persona assenyada que desitgés l'eliminació ràpida del combinat ecspanyol. Per què finalment, aquesta ha estat la gran desgràcia. Davant del joc mediocre dels equips potents, les ecspanyoles han anat tirant endavant, i han aconseguit el què no volia, ser campiones.

I estic decebut, trist i emprenyat bàsicament per dos motius. El primer perquè evidentment, el més important és sempre la derrota d'Ecspanya en qualsevol context, i com més humiliada, millor. En segon lloc, perquè després de la demanda de 15 jugadores de millores en el tracte i en la gestió, mantenint-se algunes d'elles fidels als seus principis i renunciant a anar a la selecció si no hi havia canvis. Que tres d'elles s'hagin fet enrere em dol, i que dues de les capitanes, que tot i no ser de les 15, les hi van donar suport i també hi eren, em sap greu. Això reforça el tarannà ecspanyol de merda de la federació ecspayola i els fatxes masclistes dels seus integrants, començant pel president i seguin per l'entrenador. un entrenador que és incapaç de dir "campeonas", sinó que les noies són "campeones". Un president que fa quatre dies feia que les medalles de la supercopa ecspanyola se les haguessin d'agafar elles mateixes, amb un menyspreu absolut. Entenc que per futbolistes professionals els ha de ser difícil renunciar un mundial per reivindicar els seus drets, però llepant el cul als homes que manen no sé si estan ajudant massa. A normalitzar l'esport femení potser sí, però ajudar a que arribi a ser considerat igual que el masculí, ja us dic jo que no.

Total, que ha guanyat Ecspanya. Anglaterra, la finalista, ha estat incapaç de fer un gol a les suplents del Barça (Cata i Laia). Igual que Suècia, no han demostrat el seu potencial superior i han fet més pena que altra cosa. Almenys les angleses han estat més dignes contrincants, i això que tenien baixes molt importants. Però han arribat a la final, sense sort. Les sueques s'han quedat amb el tercer lloc, superant Austràlia.

I ara, toca aguantar uns dies de "febre roja", però sent com és l'estat ecspanyol, se n'oblidaran ràpidament, i la propera supercopa, s'hauran de seguir agafant elles les medalles. Aitana, camí de la pilota d'or, ja la té gairebé assegurada.

Per cert, espero que aviat sentim anunciar un fitxatge per la davantera culer després de la venda de la Geyse. Ens segueix faltant una "killer" a l'àrea. El mundial no ha servit per descobrir-ne cap. A veure amb què ens sortiran...