SOBREVIURE AL CARNESTOLTES

Hi ha alguna cosa pitjor en aquesta societat que no agradar-te el Carnestoltes? Sí, que no t'agradi el Carnestoltes i siguis mestre. No sé... a veure... penso que per ser mestre, a part de les qualitats com a persona que has de tenir (i que malauradament no és del tot habitual), hi ha tots uns temes de didàctica i aprenentatge que teòricament, a la facultat de Magisteri t'ho ensenyen per poder exercir, a més a més de coneixements bàsics de psicologia humana. Però enlloc diu que hagi de ser requisit indispensable ser un fanàtic de les disfresses i d'aquesta festa en concret.

Però any rere any arriba el febrer i amb ell aquesta diada, o més ben dit, aquesta setmana boja que, encara que no t'agradi, entens que a la majoria de nens i nens els apassioni i que sigui una celebració a l'escola. Però a partir d'aquí, ja apareixen altres connotacions a tenir en compte. Els mestres som artistes en el "fer veure", i clar, en aquest cas, has de "fer veure" que t'agrada o simplement, acceptar-la i mirar de sobreviure. Però crec que és important que la gent adulta tingui clar que no tots i totes pensem el mateix en res, i per consegüent, en una frivolitat com aquesta encara menys. Per gent adulta s'entén pares i mares que pensen que ens ho passem bé fent això, i la resta de mestres que també gaudeixen i se senten superiors per ser més "divertits". Si per divertits vol dir disfressar-se per Carnestoltes, més val que pleguem.

Cada any quan arriba la festa, hi ha polèmica. Si no és per una cosa, és per una altra. I aquest any no podia ser una excepció. El tancament de les escoles degut a l'emergència pel vent va provocar que el dijous no es pogués fer la consigna del complement lliure. Atureu les màquines! Salveu nens i dones primer! Houston, tenim un problema! Rei Príam, hi ha un cavall de fusta gegant davant la porta! A veure... estem parlant d'una consigna! Si s'hagués anul·lat el dia de la festa, encara podríem debatre i dialogar, però una consigna??? Als nens els fa il·lusió disfressar-se (Que no ho fan divendres? Que no hi ha rues a tots els barris de Catalunya?) Davant un imprevist, s'ha d'ensenyar als nostres infants a gestionar la frustració, superar els obstacles... però si el què fem és negar-los aquest dret i canviar-ho per tal que estiguin contents, quin favor els estem fent? Després molts mestres ens omplim la boca de la frase "ha d'aprendre a tolerar la frustració"... Recórxolis! Si nosaltres mateixos som els que els fotem dins la bombolla, no fos cas que es frustrin! Res sorprenent, després dels informes on no pots utilitzar l'adverbi negatiu i altres estupideses per l'estil. I mentre cada vegada tenim més mostres del mal que fa la sobreprotecció, nosaltres, dues tasses!

Fem dels esdeveniments del món una oportunitat educativa. Vet aquí una de les fal·làcies més grans que podem trobar en els centres educatius. No tots, és clar, però n'hi ha que es cobreixen de glòria. Així que res, aguantem el dia d'avui, però aquest cop no amb un somriure de complicitat ni hipocresia. Ja vindran les destrals un dia d'aquests i tal dia farà un any.