HAMNET

Podria parlar dels trens de Rodalies, però no, parlarem de Hamnet, una altra de les pel·lícules favorites als òscars d'aquest any. Després de One battle after another i Sinners, continua la marató de pelis amb aquesta adaptació d'un llibre que vol explicar qui va ser la dona de Shakespeare.

L'escriptor anglès és de sobres conegut, autor de grans clàssics de la literatura universal. Ja fa anys, una versió lliure de la seva vida, Shakespeare in love, va ser una de les pel·lícules més aclamades de l'any que es va fer, 1998, i aconseguint l'apreciada estatueta daurada en set categories, incloses pel·lícula, les dues actrius i guió. Ara li toca a Hamnet, que adopta però un estil força diferent. Per començar, li vol donar un toc de veritat a un relat que en el fons, és impossible de saber. Cal informar-se i confirmar que qualsevol semblança amb la realitat és coincidència. Hi ha fets reals, però el 90% és ficció.

La figura principal és la dona de l'escriptor, Agnes, una ànima lliure que s'enamora d'ell i tenen dues filles i un fill. Agnes es veu representada com una persona molt connectada amb la natura, amb possessió de remeis casolans (a l'edat mitja l'haurien cremat per bruixa). Tots dos es casen sense tenir el consentiment real de les seves famílies respectives. Des d'un bon principi, en William ha de marxar de casa per viure a Londres i tirar endavant les seves creacions, tant els llibres com el teatre. Els seus retorns a casa són celebrats, però de mica en mica, va sortint el cansament de la situació en què ella tira endavant la família sense el seu suport. El punt culminant és la malaltia que agafen els bessons, primer una i després l'altre, el fill que es diu Hamnet i que dona noma la peli i en el fons, també a una de les seves obres mítiques: Hamlet.

La peli està bé, però he de reconèixer que se'm va fer força lenta. Té el ritme habitual dels drames d'avui en dia, de molta imatge però poques paraules. a mi, personalment, em falta acció, però clar, si vols moviment, no vagis a veure Hamnet, ves a Fast and furious. Tot i això, se li ha de reconèixer molts mèrits, més enllà de la gran actuació de l'actriu que interpreta l'Agnes i per la qual és una de les favorites al premi. El disseny de producció, imatges, la força emotiva dels moments punyents... Tot i estar força bé, no ha acabat de guanyar-me.

Cal destacar per altra banda, que feia molt temps que no estava en una sala de cinema tan plena. Bravo... si no fos perquè jo baixava la mitja d'edat. No sé quin futur li espera al cinema amb les noves generacions.