Podríem parlar dels trens de Rodalies, però no, parlarem de "A real pain". Tenia la sensació que aquesta pel·lícula era més antiga. Buscava alguna opinió en les entrades sobre els òscars del 2023, 2024... i resulta que era de l'any passat. També tenia al cap que havia guanyat al millor guió, i no. Es veu que era la favorita però la sorprenent Anora s'ho va emportar. El que sí va guanyar va ser el d'actor secundari per en Kieran Culkin. No me'n recordava, i he de dir que ara que l'he vista, em sembla encertat.
La pel·lícula explica el viatge que fan dos cosins a Polònia per veure on va viure la seva àvia que acabava de morir. Tots jueus, s'apunten a un tour turístic privat amb quatre persones més (un matrimoni jubilat, una separada de mitjana edat i un supervivent del genocidi de Ruanda) Tots jueus, visiten els espais emblemàtics a més d'un camp de concentració. Els dos cosins, joves, són molt diferents. Un, l'Eisenberg (que també és el director de la peli), és tímid, familiar, tranquil i li agrada tenir-ho tot sota control. L'altre, en Culkin, és una ànima lliure, obert i divertit, però amb moments de descontrol emocional.
Aquesta diferència entre els dos joves, que tenen també algun compte pendent circula paral·lel als records dels descendents de l'holocaust. En els moments de tensió, es debat sobre si es pot fer turisme com és conegut a espais amb tanta càrrega tràgica. A la retina de tothom hi ha les imatges d'instagramers i gent sense cervell fent-se selfies davant d'Auschwitz i barbaritats per l'estil. Realment, la humanitat està totalment deshumanitzada. L'escena de la visita al camp de concentració es fa en silenci total, amb el respecte que cal tenir.
La peli en sí està bé, però potser me n'esperava alguna cosa més si tan favorita era pel guió. Sí. el debat de fons és potent, però està massa enterrat en la comèdia lleugera. I el paper d'en Culkin realment està molt ben interpretat. Però més enllà d'això, ja no hi ha massa més. Per molt fastigós que sigui el què fa Israel amb Palestina, vomitiu i criminal, el què va passar als anys 40 fou també inhumà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada