THE GREAT

Podríem parlar dels trens de Rodalies, però enlloc d'això, ho farem sobre la primera temporada de la sèrie The great. Aquesta seria una sèrie que mai hauria seleccionat, no li feia ni cas, fins que vaig llegir algun comentari sobre la ironia, imaginació desfermada i bogeria de la grossa que és. Explicaven que es tractava d'una sèrie (tres temporades) que vol explicar la vida de Catalina la gran, emperadora de Rússia, però amb dues característiques essencials: Primera, que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, és a dir, que la gran majoria de fets que s'hi veuen no van passar d'aquesta manera; alguns van passar, però no així. I segona característica, amb un humor destraler, boig i grotesc, a mig camí entre Monty Python i Els joves. sense cap mena de dubte, als russos7es no els deu fer ni mica de gràcia, aquesta sèrie.

La primera temporada comença amb l'arribada a Rússia de Catalina, que es casa amb l'emperador Pere, fill de Pere el Gran. Això fa que les expectatives sobre ell siguin molt grans i que no se'n surti de cap de les maneres. La sèrie ens el presenta com un mig sonat que només pensa en fornicar, menjar i beure. Per això Catalina, comença a maquina una revolta que la posi a ella al capdavant del país. 

El què es destaca més a cada un dels capítols és com retraten les elits del poder, ja no només per la seva vida llibertina, sinó pel menyspreu per a tothom que està per sota seu. L'episodi en què per frenar una infecció decideixen cremar a tots els criats és un exemple clar d'això que estic dient. Hi ha molts més exemples. Només casar-se, ja li porten un amant per tal que faci el què vulgui, el poder dels rumors, el sense-sentit de la guerra amb Suècia (l'episodi on es troben amb els reis de Suècia, que són iguals de superficials i detestables així ho ensenya), el nul respecte per la vida i per tot (per tal de descobrir el traïdor, ordena torturar a tothom, fins i tot els nobles amics seus). La veritat, després de veure tanta bestiesa, hi ha interès per saber la història vertadera i saber si la veritat representa un 50%, un 30%, un 10% o un 2%.

Amb la sèrie he passat moments de tot. Al principi, tanta anada d'olla no m'ha acabat de fer el pes, i tenia dubtes de si seguir o no. Però l'encert del repartiment, que es fa valer i té el seu carisma, juntament amb l'interès de la trama de base, m'han fet continuar amb ella i voler seguir més endavant.

Amb The great dono per acabat aquest tram de sèries noves, de manera que a partir d'aquesta setmana aniré alternant una de nova amb una ja coneguda. a més en tinc un bon grapat d'aquestes que en seran temporades finals.