Tercera vegada que m'endinso en un llibre d'en John Boyne, i dir, d'entrada, que m'estic convertint en un seguidor convençut, perquè les tres novel·les que he llegit, "El noi del pijama de ratlles" i "El noi que no tocava de peus a terra", han estat autèntics plaers lectors en tots els sentits, en trama, interès, captivament...Ara mentre ho escrivia, m'he adonat de què els tres llibres comencen igual, la veritat, no m'hi havia fixat. L'autor té altres llibres i tenen títols diferents, així que les casualitats, si existeixen, serà per algun motiu!
El llibre que ara he finalitzat, té certs paral·lelismes amb el seu gran èxit. Fins i tot, i ja m'han passat darrerament unes quantes vegades aquest any, hi ha un parell de passatges de la novel·la que tenen un lligam directe i buscat al best seller del noi del pijama de ratlles. Interessant això que enllacin novel·les de ficció diferents. Té gràcia, si més no.
Total, que el llibre és bo. Enganxa des del minut zero. La història d'un noi francès que acaba en un orfenat i que d'allà és recuperat per la seva tieta, que el porta a viure amb ella. Aquesta tieta treballa com a majordoma a la casa de vacances de, ni més ni menys, Adolf Hitler. Mentre llegim, presenciem com aquell nen, que arriba allà amb vuit anys, tot innocència, va, de mica en mica, canviant la seva personalitat, deixant-se portar per les paraules d'aquell homenet terrible i malvat. El noi, en Pierrot, que és el protagonista, com a tal, te'l vas fent teu, i sents el què ell sent. Per això, en un moment molt concret de la novel·la, et deixa amb l'ai al cor i amb un dilema al cap sobre què sentir respecte ell molt trasbalsador. Aquella simpatia que desperten els protagonistes de les novel·les es veu en entredit i et fa pl
antejar moltes coses.
Així que, per moltes similituds que puguin tenir aquestes dues novel·les, es viuen diferent i se senten diferent. Ara bé, a totes dues, un deu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada