Pim-pam. En poc menys de quatre dies, m'he empassat "El noi que no tocava de peus a terra", una novel·la juvenil d'en John Boyne, l'autor de la coneguda "El noi del pijama de ratlles",Francament esplèndida. La història d'una família amb uns pares obsessionats per ser normals, és a dir, no cridar l'atenció per res de res, els neix un fill que no respecta la llei de la gravetat i s'enlaira contínuament. Amb mot sentit de l'humor ens planteja molts temes relacionats amb la imatge, amb l'acceptació d'un mateix, i sobretot amb la tolerància. La manera de ser dels pares, i altres moments de la novel·la ens recorden al cinisme de Roald Dhal, hi podríem trobar moltes similituds. Fantàstic el nom de l'escola on porten al noi (en Barnaby): "Acadèmia Graveling per a infants no desitjats". Tot plegat al voltant d'una de les rases clau: "Si la teva visió de normal no coincideix amb la versió d'una altra persona, això no vol dir que hi hagi res d'anormal en tu." I milers d'exemples més. D'aquells llibres que no pots deixar de llegir.
És un llibre perfecte per a debatre mil i una coses amb els adolescents d'avui dia. Sisè, primer d'ESO, són cursos en què ja es podrien llegir i arribar a muntar debats que podrien ser enriquidors per als caps dels nois i noies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada