Catalunya 2 - Colòmbia 1... No us enganyeu, vam perdre!

Vaig anar al partit de la selecció catalana. I d'ell se'n poden treure moltes conclusions i moltes preguntes...


Alguns diuen que en aquests partits el resultat no importa. Com que no? És clar que sí! Només faltaria! Si vull veure un partit on no m'importi el resultat, veuré un Gratallops - Viladecavalls! Però si juga Catalunya, vull que guanyi! És el colmo de la nul·la autoestima dels catalans!
D'altres diuen que va ser una festa. Una festa? Amb el fred que feia?? Doncs quina festa més poc festiva. Un anunci deia: "Volem patir". I tant que vam patir! Sobretot quan no sentíem les mans de congelades que estaven...
Els del PP ja han dit que cada vegada hi va menys gent, que si jugués Espanya al Camp Nou hi hauria més gent, etc... I malauradament, aquesta vegada tenen raó. La gent ja no hi va. Ens hem cansat? La mandra, una de les principals característiques dels catalans va véncer. El sofà, una altre amic dels catalans, aquest sí que va guanyar per golejada.


I és que... ha canviat alguna cosa des del primer partit de la selecció? No. Seguim jugant el partit del Nadal, com aquell dinar que fan per la gent necessitada per aquestes dates i surten per la tele. De la mateixa manera que aquesta gent necessiten aquest dinar cada dia, nosaltres volem la nostra selecció jugant cada mes en competicions internacionals, i no en el mateix sac que Extremadura, Múrcia i altres comunitats autònomes espanyoles. Ens conformem amb això?

I el que considero l'insult definitiu és el fet que el capità de la nostra selecció fos un home que en declaracions a un diari esportiu va dir que el català és un dialecte del castellà i que no el pensa parlar mai. I aquest era el nostre capità. Ni dignitat, ni orgull, ni res... De debò volem aconseguir res amb aquestes demostracions d'autodestrucció??

BON NADAL!

Bon Nadal a tothom!!!

El perquè de tot plegat

Tot remenant fotografies, n'he trobat dues que poden ajudar a explicar el perquè d'una de les meves fòbies universals.
De molts és conegut el meu odi visceral als gossos (i no em refereixo al grup musical de Manresa quan va decidir cantar en castellà). Em refereixo a aquestes bèsties de quatre potes, peludes i llardoses que no tenen altra feina que bordar-me quan em veuen i mossegar-me si poden.
Veient aquestes fotografies, ara ja es pot entendre.
A la primera teniu el primer gos que em va mossegar. Jo era innocent i li volia fer carantonyes. I com m'ho va agraïr. Merdós! FastiGOS!
A la segona, ja us ho podeu imaginar. Jo, encara amb la meva innocència, sense haver trencat cap plat, va i em trobo amb aquella espècie de mamut al mig del meu pas.
No, si ja ho dic jo... els gossos, a Tarragona!

I JA EN VAN 100!

I amb el d'avui ja van 100 escrits en el blog!!!!

Qui ho havia de dir... El vaig engegar a finals d'octubre del 2006. És a dir, que fa dos anys i un mes que està en funcionament. A principi, ho veia com un "divertimento", i ara... també!

També cal afegir el canvi exponencial en la quantitat d'escrits fets des del moment en què vaig disposar d'internet a casa (i sense espatllar-se, és clar...)
26 escrits abans de la normalitat internetina (octubre 2006-novembre 2007)
74 escrits des de llavors (novembre 2007-novembre 2008)

I per acabar de celebrar aquest centenari (com ja sabeu, sóc persona que m'agrada celebrar aquestes coses; sempre estic buscant si fa deu anys d'això, 50 dies d'allò...), desglosso els diferents temes que he tractat:

23 escrits sobre Món Jove o el Món Intrèpid
22 escrits sobre fets puntuals de la vida (com per exemple la moto, el metro, viatges...)
15 escrits sobre Catalunya i el seu auto-odi i/o agenollament vers els col·legues de l'estat del costat
15 escrits sobre queixes diverses (ciclistes...)
10 escrits sobre els castells i és clar, els Castellers de la Vila de Gràcia
6 escrits sobre el Barça (per cert, aquest any sí!!!)
5 escrits sobre espectacles (cinema, teatre, concerts...)
4 escrits sobre l'escola (amb molta cura, evidentment...)

Espero que la lectura de tots ells us hagin semblat bé. Si no... què hi farem!
Ens llegim al 101!!!

Neu

Neva a Roquetes.
De fet, va nevar ahir; però jo vaig tard amb aquestes comunicacions. La mateixa lentitud de reflexes que ha fet que no tingui cap video ni foto de l'esdeveniment. Encara no tinc aquesta capacitat de reacció.
La qüestió és que de cop i volta vaig sentir que plovia molt fort. El soroll era massa fort i anormal. Vaig sortir al balcó i em vaig adonar que estava pedregant d'una manera bàrbara. Per uns segons vaig dubtar si posava la mà o no. A veure si els pedruscos me la foradaven. Finalment ho vaig fer i... oh, sorpresa!!! No em va caure una pedra a la mà... Era neu!!!! Em va agafar tal fred, que enlloc de gaudir del moment, vaig tornar a entrar a casa i vaig engegar l'estufa. Això sí... mirant el sostre...

FI DE LA TEMPORADA 2008

Amb el sopar de dissabte es va tancar definitivament la temporada 2008 dels CVG. Un dels moments més esperats d'aquest sopar és el passi del video de la colla. Per als què no n'hagueu vist mai cap, dir-vos que és molt currat. Si teniu una estoneta, mireu-vos-ho. Us en faig una mostra.



Ho haveu vist??? I ara un amb la canalla.

El 3 per sota

S'ha acabat la temporada de castells. I ja en van... pfff, necessito més dits que els que tinc a les dues mans!!!!
Aquesta temporada ha tingut grans moments, com totes (cada 4 de 8 és un gran moment); moments no tan grans (passapalabra); moments de nervis (saber si aniríem o no a concurs...); i molts d'altres.
Però descarregar el 3 de 7 per sota mereix una menció especial. Aquest castell té una relació d'amor-odi amb la nostra colla. Més odi que amor, no ho negarem... I és que amb el de diumenge passat, només n'hem descarregat tres en tota la història. Hem tingut molts castanyots amb aquest castell, assajant i a plaça. No s'intentava des del maig del 2004, i no es descarregava des del novembre del 2002!!!!
Només els que portem molts anys rebent els cops d'aquest castell sabem de l'alegria al descarregar-lo.
I apa, ara vacances castelleres fins l'any que ve... A descansar, i a seguir somiant amb el nostre repte pendent: el 3 de 8.

PER MOLTS ANYS!!!

Que en feia de dies que no actualitzava el blog...! Però és que tots els meus sentits estaven posats en la cloenda del desè aniversari.
Feia un any estàvem tots súper-nerviosos amb el seu començament (aquells inflables, aquell fred, aquelles 400 persones...) I ja ha passat, ja s'ha acabat. Quin any!
Realment, cal dir que ens havíem plantejat molts actes, i d'una envergadura molt gran. Però ens n'hem sortit, i, ara que tornen les antigues notes, amb un excel·lent!
Hem treballat de valent, i crec que ens hem de sentir orgullosos de la feina feta. Qui ho diria, fa deu anys, fins on hem arribat, el volum de gent que movem, etc...

Ara, va haver-hi un moment crític. Quan, davant de tots els pares i nens, va i em poseu allà de protagonista... Gràcies pel detall, el "minijo" que en dieu alguns. Ùs ho agraeixo molt, de veritat (així com el Passaparaula i els comentaris pre-mortem, jejeje). Però que quedi constància que sol tampoc es fan les coses, i si no fos perquè darrere meu hi ha un grup de persones COLLONUT, aquests deu anys,i els que vénen, tampoc serien possibles. GRÀCIES A TOTS!

Perill a la carretera!!!!

Ja està fet! Contra tot pronòstic... lluitant contra la història... contra els nervis... contra la pluja... en dos mesos, trenta pràctiques, un examen i... un carnet de conduir!!!!


El dia s'aixecava com tota la setmana: gris i plujós. Em vaig dirigir cap a l'autoescola on m'esperava el profe amb l'altra persona que s'examinava; una senyora de 65 anys que porta 130 pràctiques, 5 exàmens i 6.000 euros gastats (uffff!)
Per anar cap a Pedralbes, porto jo el cotxe. El trajecte m'ajuda a calmar els nervis una mica, ja que estava com una moto...
Quan arribem allà, la cosa va tard. Ens hem d'esperar una mica més de mitja hora.
Notícia: ens ha tocat d'examinadora l'Anna Maria. Es veu que té molt mala fama, li agrada suspendre. Però... oh, sorpresa!!!! Es jubila la setmana que ve i està de molt bon humor. Jo penso cap a dins: "Tindré aquesta sort? No pot ser..."
Li toca a la senyora, però els 20 minuts d'examen es convertexen en 5. Un "gire a la derecha" que ella ho converteix en "izquierda", un "cediu el pas" que no segueix i un avançament perillós a una furgona militar són suficients per fer-la tornar abans d'hora.
Així que arriba el meu torn. Signo el paper, i allà on ha d'haver la C de Capellades, faig incomprensiblement una S. Comencem bé. Arrenquem. Davant, un altre cotxe examinant-se que intenta aparcar. Jo l'hauria d'avançar, però em quedo esperant. Es fa un silenci tens. Finalment tiro endavant, i el meu examen es converteix en tornar la senyora a la seu de trànsit a Sants.
L'Anna Maria té pressa, així que agafem l'avinguda Pedralbes, girem a la Diagonal pel carril central, agafem Numància i arribem a Sants.
"Párame por aquí, que me bajo" i així ho faig. La senyora baixa, adéu, adéu i s'acabó! El profe que em mira i em diu: "Quin regal que t'han fet!!"
Així que ja està, tu... ja tinc el carnet de cotxe, però vigileu, que la normativa diu que degut al carnet de moto, no he de dur la "L". Ai, ai, ai...

ITV

Feia ben bé un mes que no agafava la moto. Allà estava ella, aparcada, sola, omplint-se de merda i pols... Però avui l'he arrencat de nou. He tornat a sentir aquell motoret que tantes alegries i tantes desgràcies m'ha fet viure.
No havien passat ni dos minuts, que una bonica parella de la Guàrdia Urbana em fan aquell senyal típic: "Venga para aquí".
Pel meu cap han passat tot de pensaments (ho tinc tot, seguro pagat, llums en funcionament, retrovisors... em sembla que està tot correcte)
Llavors em deixa anar una fatídica pregunta tot movent el cap com si busqués alguna cosa: "Dónde está la pegatina de la ITV?"

Merda!!!!! Ja m'han enganxat! Jo contesto un "no sé de què em parla". Em demana els papers. Jo li dono la carpeta ronyosa on tinc els papers allà tots enganxats des del primer dia; és que mai m'havien parat!! L'"urbano" en treu un, se'l mira i deixa anar un "Pero si no la pasas desde el año 2000". Jo li volia dir: "És que no he tingut temps", però m'ha semblat que no era adient.
Total que m'ha començat a demanar de tot, i m'han fet bufar!!!! Resultat 0'0, és clar; el Nescafè no porta alcohol...

I au, els he dit adéu amb una denúncia i una multa de 150 euros (100 por pronto pago) i l'amenaça de tres setmanes per passar la ITV dels nassos...
M'encanten els dilluns!!!!!

Ventdelplà té un problema amb l'ensenyament

Cada dilluns i diamrts al vespre m'entra una gran preocupació. Ventdelplà és una série amb bons nivells d'audiència; allò que en diuen un "drama coral".
Però el que sí que és un drama és com presenten els professionals de l'educació.
Analitzem-ho:
Les dues mestres actuals de l'escola. Per una banda, la més antiga (Roser?) una desequilibrada que va deixar-se influenciar per una secta. Apa que jo deixaria els nens amb ella... I la que hi ha ara (???), una altra tarada que ves a saber quina en porta de cap. Què curiós... no deixen que el seu fill visqui amb ella, però la deixen donar classes.
És que no poden sortir mestres normals? Ja prou defenestrada està la nostra professió per a què la tractin així!!!
Que què? Que hi ha hagut mestres normals? L'Esther? Sí home! Treballava en un bar, i un dia diu "Em faig mestra perquè m'agraden els nens". Au va! Com si fos una guarderia, això... Que estem per educar!
I els mestres? En van passar dos molt fugaçment: Víctor el triunfito, i un altre amb unes pintes... És clar: educació física i música. Es veu que s'ha de ser grenyut i mig hippy. Però segurament el millor va ser veure el Ramiro de professor de futbol extraescolar...
Res tu... que els mestres som com els catalans; si no ens defensem nosaltres mateixos, no ho farà ningú .

U...U...OLEGUER!!!

Aquest cap de setmana, l'Oleguer ha fet el seu primer gol amb el seu nou equip, l'Ajax d'Amsterdam. Sap greu tenir lluny de casa un català com l'Oleguer, però segur que allà a Holanda està ensenyant a tothom la diferència entre "nosaltres" i "ells". Me n'alegro per ell, i que li vagin molt bé les coses!!

Xirinacs al Palau

Ahir dilluns va tenir lloc al Palau de la Música Catalana un acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs.
Va ser un acte prou interessant, recordant la seva figura i el què va representar. Molts dels parlaments no miraven només el passat, sinó que fent referència al present, intentaven endevinar el futur. Aquests parlaments, alguns més encesos que d'altres provocaven els aplaudiments dels assistents a l'acte. Frases com les d'en Josep Guia ("els que són espanyols ho són perquè no poden ser altra cosa") o d'en Toni Albà ("els donarem la independència" referint-se a Espanya) feien també somriure un Palau ple fns la bandera.
Han sortit ja veus crítiques contra l'acte; algunes potser d'encertades, altres no tant; però són veus que demostren el què ja fa temps que sabem. I és que si no ens unim TOTS, la nostra realitat serà cada vegada més crua. I el futur tan esperat, una utopia cada vegada més llunyana.

MITJONS DE TRANSPORT

En aquesta vida et pots moure de moltes maneres... Indiscutiblement la més sana és fer anar els peus; però és clar, caminant no s'arriba a tot arreu (fins a Olesa de Montserrat sí).
- La bici: l'estàtica per casa... BIEEEN! per anar d'excursió... BIEEEN! (tot i que poca estona, perquè si no, ja sabem què li passa al cul). I prou bicis, que per Barcelona n'hi ha massa... Ciclistes al Velòdrom!
- El metro: ohhh, el metro... Ja fa una setmana que arriba fins la muntanya (avui us poso unes quantes fotos més)... i és que se'm cau la baba!!!
- La moto: reconec que quan la súpervespa ens va deixar tirats a mig agost, em van venir unes ganes boges de llençar-la al contenidor (de reciclatge, Mariona, de reciclatge). Però un cop arreglada, s'està aparcada davant de casa esperant temps millors.
- El cotxe: Per ara, amic de conveniència; copilot o passatger.. però, ep! Apunteu-vos la data: dijous 30 d'octubre... faré el primer examen pràctic (ja veurem quants n'hauré de fer...) El profe diu que si no la cago, aprovo. Evident, no?

Cap de setmana

Cap de setmana intens el del 4 i 5 d'octubre.
Dissabte va tenir lloc la posada en escena de l'esperadíssima estació de metro de Roquetes. La vam estrenar sense pensar-nos-ho dues vegades. És molt i molt gran. Apart de la comoditat que ens suposarà a partir d'ara, destaquen els ascensors que baixen (o pugen) 60 metres en pocs segons. Quan arrenca tens aquella sensació a l'estómac tan agradable que recorda una mica Port Aventura...

I diumenge... cap a Tarragona!! Dos anys després, tornàvem al concurs de castells: la colla dels Castellers de la Vila de Gràcia i la colla de la pinya MJ. Com algun altre casteller ja fa referència, caldrà començar a pensar en l'existència de la maledicció de Tarragona, on no hi ha manera de descarregar el 4 de 8 el tinguis bé o malament. Haurem d'esperar dos anys més a veure si la trenquem. Molt bé la colla de la pinya, tant en la seva missió d'ajudar la colla com la de propaganda subliminal de MJ (si no, que li preguntin al encarregat de fer anar la càmera que ens passava per sobre). Ep! Dimarts... primer APM amb possibilitats!

VES-HI

Tant se val si has llegit el llibre com si no...
Tant se val si vas al cinema una vegada cada tres mesos i no tens clar si aquesta s'ho val...
Tant se val que no t'agradin aquest tipus de pel·lícules...
Tant se val si el cinema és car...
Si tens ocasió... ves a veure "El nen amb el pijama de ratlles".

Compte enrere

La propera setmana ja és octubre.
Van dir que el metro de Roquetes s'inauguraria la primera quinzena d'octubre.
Sí... ja ho sé... tant primera quinzena és el dia 1 com el dia 15...
Però, què voleu que us digui...
El metro ja arriba!!!!

CONCURS, QUEDEN 11 DIES

Amb una no en tindré prou...

Si algun dia m'acabo traient el carnet de cotxe, dir-vos que posant-me una "L" al darrere no en tindré prou. Com a mínim n'hauré de posar tres, per tal que quedi clar a tots els altres cotxes del meu voltant que ja poden anar amb compte amb mi.
A veure, tampoc és que ho faci tan horrorós, però hi ha dies que els tinc més bons que d'altres.
Un dels dies dolents vaig estar a punt d'empotrar-me contra un parell de parets. I és que el manillar de la moto no cal girar-lo tant com el volant del cotxe!!! I si a més de no girar el volant, apretes l'accelerador, queda clar que la combinació és explosiva.
Acabo amb les cervicals contracturades de la tensió que agafo, però el "profe", pobre, deu acabar pitjor.
Un altre dels moments claus és quan arrenco en pujada. Malament no ho faig, però m'estic tota l'estona aguantant la respiració fins que me n'he sortit.
Reconec que tinc agafats uns vicis de la moto que m'he d'anar traient (com accelerar quan es posa el semàfor groc o bé no parar-me al pas de vianants quan està a punt de passar una velleta).
Em sembla que el Magí, l'Anna i la Sandra se'l trauran abans que no pas un servidor...
I el què faltava! Aquesta setmana, pràctiques plovent. Aparteu les criatures!!!

SETMANA INACABABLE

Sempre he tingut la sensació que la primera setmana del curs amb els nens ja a classe és més llarga del normal. I és que avui quan m'he despertat i m'he adonat que ENCARA era dijous, ha estat molt dur.
Realment, aquesta setmana no s'acaba mai! Que arribi ja el dissabte!!!
Per cert, rememorant els moments autoescola de la Clara, aviat hi dedicaré un article. Ai... com t'entenc, ara...

Dotze de setembre

Ja hem viscut una altra diada. Tot i semblar que tot està igual, que no hi ha hagut res de nou, algun aspecte important cal destacar:

- El centenari de l'estelada, recolzat per un grapat d'ajuntaments. Interessants les declaracions de Jordi Hereu que va qualificar aquesta iniciativa de falta de respecte, ja que, segons va argumentar, l'estelada no representa tots els catalans. Doncs llavors que tregui la bandera espanyola, perquè a mi, i suposo que a més gent, tampoc em representa.

- La Mostra del Passeig Lluís Companys, amb un joc on havies de fer gol a una porteria tapada amb una foto gegant de la selecció espanyola. Fes un gol a espanya, deien. La veritat, era més divertit xutar fort cap als jugadors que ficar la pilota pels forats.

- Les manifestacions de la tarda. No sé, tinc la sensació que aquest any érem més. A veure si creix el nombre any rera any, encara que després la teletres, al TN de la nit gairebé no diu ni que era la Diada.

- La presentació del cant de la Independència, lletra de Vicenç Albert Ballester, creador de l'estelada. Aquí teniu la lletra i una part de la cançó.

CANT DE LA INDEPENDÈNCIA

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l’Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

ONZE DE SETEMBRE

Demà és la Diada de Catalunya. El dia en què milers de catalans surten al carrer per cridar als quatre vents el seu sentiment pel país.
Quan s'acabi el dia, apa... la majoria a guardar les senyeres, les estelades i a seguir amb la seva vida diària. Catalans per un dia, és el nom que tenen molts dels què demà sortiran al carrer, per no dir res dels què directament se'n van de pont.
La minoria, encara minoria, seguiran lluitant per Catalunya des de diferents àmbits el dia 12, i el 13, i el mes que ve... Som catalans cada dia, i dia a dia hem de fer una passa vers la nostra llibertat. D'any en any, no serveix de res. Trenquem cadenes!

A concurs!!

D'aquí just un mes, tindrà lloc el Concurs de castells de Tarragona. Finalment, gràcies a descarregar el 4 de 8 per Festa Major, combinat amb la no-participació dels Minyons de Terrassa, farà possible que Gràcia pugui anar-hi. Justet, justet...
Si finalment es confirma al 100%, serà motiu d'alegria, i hi anirem amb ganes de revenja; revenja contra nosaltres mateixos per oblidar el concurs de fa dos anys, en què la mala sort es va colar en els autocars, camuflada entre els castellers.
Anem a demostrar que podem fer els nostres grans castells amb eficàcia i gaudim per fi de la festa dels castells!!!

ITÀLIA 2: ROMA

Després d'un viatge llarg en tren (ens queixem de la RENFE, però lo d'Itàlia tampoc té nom...) vam arribar a la capital. Després de passar per l'experiència d'un metro digne també de l'Hotel Kruger, ens vam poder situar.
Segurament el més impressionant és sortir del metro i trobar-te davant el Colisseu, un amfiteatre de l'any de la Quica per a 60.000 persones. És realment espectacular, increible. A partir d'aquí, anar caminant i anar trobant restes i més restes romanes per allà on passàvem. Cada tres passes et trobaves una pedra, una columna, una paret... és molt curiós.
A destacar també la mania de posar obeliscs egipcis a les places. N'hi ha fins a dotze! I la quantitat d'esglésies és gairebé proporcional a la quantitat de geladeries.

Parlant d'esglésies, vam dedicar tres quarts de dia al Vaticà. Aquí, ni l'Amparïues pot dir: "Me l'imaginava més gran", perquè mira que n'és de gros!!!! No els falta res a aquests capellans i monges... n'hi havia per totes bandes...
I és que allà tot ho fan gros, com la Fontana di Trevi. No hi havia manera que em capigués sencera a la màquina de fotografiar...
No puc deixar de parlar de les catacumbes. Quatre pisos sota terra plens de tombes. Comenten que hi ha unes 250.000 tombes, però que de cossos gairebé mig milió. I això només en una de les tres catacumbes més importants...

I per acabar, l'apunt crític, és clar... no hi podia faltar... Roma és impressionant, sí... però moderna, allò que se'n diu moderna... no massa, eh? Sembla que en alguns aspectes encara són al segle V. Porca misèria!!!

Itàlia 1 = Venezia

Bon giorno! O bona sera? Encara no sé quan s'han de dir cada un d'ells...
Arribats a Roquetes, cal dir que Venècia és una ciutat interessant. L'aspecte més important és que en lloc de carrers té canals, cosa que fa, entre altres coses, que no hi circulin ciclistes i que els gossos sense flotador s'ofeguin!!!
Bé doncs... a Venècia hi vam estar dos dies i mig, i realment és molt bonic. Per anar d'un lloc a un altre, o vas caminant ("pedaço agulletes") o agafes l'autobús, que en aquest cas és una barca (vaporetto) que circula pel canal més gran de tots, que es diu el Gran Canal (com veieu, no s'esforcen molt en posar noms a les coses).
Apart de la visió general dels canals, cal destacar també el pont de Rialto, la plaça de Sant Marc (veure fotos), els gelats (mmmmm...), els preus (jsagjslnfkf!!!!), les casetes de l'illa de Burano...

Per altra banda, s'ha de dir que ens hem trobat que els italians que estan de cara al públic són un pèl esquerps, diguem-ne poc servicials...
I per últim, comentar que tant viatge amb "vaporetto", provocava que a les nits, al tancar els ulls, tot se seguia movent al ritme de les ones... Us heu pres mai una biodramina per anar a dormir???

AU SIAU!

Tornarem a obrir quan tornem!

Oeeee oe oe oeeee....

Quins tres dies castellers més intensos... Encara em duren les agulletes, però se'm passen tots els mals quan recordo el pilar caminat, que AQUEST ANY SÍ ha arribat!! I ja era hora!!! Que bé que el van fer anar... Però el millor venia l'endemà. Cinc any després del primer 4 de 8, vam descarregar el primer de la temporada, i com ja m'imaginava, senzillament fàcil. I és que ja en sabem de fer quatres de vuit. Ara toca anar-lo fent, recuperar la torre i a pel 3!!! Tinc bones sensacions...

A la tarda, el lliurament de premis dels carrers guarnits no va ser la continuació de la festa, però obviarem fer comentaris... Podeu llegir aquí.

També us afegeixo un enllaç a una pàgina amb centenars de fotos de l'actuació d'ahir. Sortim tots, fins i tot les que estàveu de públic... Cal destacar una de les fotos finals on surt un intrèpid (del qual no diré el nom, Jordi) fent el numeret.

I a partir d'ara, què? Doncs acabar les festes; concert de Relk, sopar, campionat de puzzles i barra...
I evidentment, esperar que les colles properes no ens superin i puguem anar a concurs!!!

ALEGRIA...

... és Festa Major!!!
Ja ha passat dia i mig de la festa d'aquest any. Vistos els carrers, cal dir que un dels millors és la Plaça de la Vila (Rius, no?) Ha quedat "estupenda" i les creadores n'han d'estar orgulloses. Verdi horrorós; molt ben fet, però horrorós. L'entrada de Progrés, la millor, no us la perdeu...Per atra banda, el 15 és el dia dels cercaviles. Cansats d'anar amunt i avall, i amb un 3 de 7 a l'arribar a plaça (visca!)
I avui a seguir amb la festa... Pilar caminat a les 20h amb la gran incògnita: passarem la corba? I demà l'actuació on hem de descarregar el primer carro gros de l'any.
El video és dels falcons de Vilafranca en el cercavila d'ahir. Van fer un pilar de 5 per sota; però una vegada fet, el deixen nit i fa una volta sencera. Espaterrant!!! Llàstima del video, que al no caber, vaig girar la càmera... Però res, gireu el cap i ja està!!!

Festa Major = 4 de 8

Ja s'acosta la Festa Major, i amb ella, la diada castellera. Aquest any, apart de la importància que té tota actuació, i més si és aquesta, també juga la possibilitat de poder anar al concurs de castells de Tarragona. Així que us exposo cinc motius pels quals hem de fer el 4 de 8:
1- Hem de fer el 4 de 8 perquè podem fer-lo; ja som grans dins la nostra grandesa i en sabem prou.
2- Hem de fer el 4 de 8 perquè tornarem a tenir la colla al lloc que es mereix, entre les colles de 8.
3- Hem de fer el 4 de 8 perquè hem d'anar al concurs de castells.
4- Hem de fer el 4 de 8 perquè al costat tenim la Vella i Xicots, i per tant colles amb les què val la pena fer grans castells.
5- I finalment, i dedicat al roger Gispert, hem de fer el 4 de 8 perquè la Mercè encara queda lluny...
Així que, a veure com va la setmana d'assaig... i a per totes!!!!

UNS ALTRES JOCS DE LA VERGONYA

Finalment avui comencen els jocs olímpics de Beijing 2008. La veritat, sembla que ja faci dies que duren, degut a la pluja de publicitat sobre el tema que ens han fet els mitjans de comunicació des de fa setmanes. Per això ja n'estic tip abans de començar.
Per altra banda tenim el tema de la Xina; un país amb un règim governamental "especial", on els drets humans no són una cosa massa ben vista. Censura, repressió, detencions indiscriminades, Tibet... La llista és molt llarga! Han dictat també un "Manual de conducta de l'espectador i de l'atleta", en el qual està prohibit exhibir banderes i pancartes de països que no participen (o que no existeixen, com un que jo sé), ni en favors dels drets humans, ni del medi ambient!!!!
Però com sempre, què tenim a l'altra banda? Hipocresia i més hipocresia!
Em fa gràcia/llàstima veure com el senyor Bush feia un discurs demanant el respecte pels drets humans.
Em fa llàstima veure com tothom es posa les mans al cap, com si no recordessin que el juny del 1992, en motiu de les fastiolimpíades de Barcelona, també es van dur a terme detencions indiscriminades de persones considerades "toca-nassos". Ningú se'n reecorda d'això? Ah, és clar! Entre la gent que ni ho sabia i la què no ho vol saber... Per cert, molta gent va tenir problemes per exhibir la senyera també a l'estadi olímpic de Montjuic.
I també em fan llàstima els atletes, periodistes, etc... que davant de tot això, segueixen el joc i faran les seves competicions com si res.
Diran que no es pot barrejar esport amb política; però... no és el què estan fent ells???

Se'n riuen o se'n foten

Ja fa uns dies va tenir lloc la presentació de la samarreta de la Festa Major de Gràcia. Opinions sobre el cartell, color de la samarreta apart... aquest any crida molt l'atenció la inscripció que hi ha al darrera de la mateixa.
És una frase que apareix també a la programació de la Festa amb aquesta imatge:

Personalment, crec que és un INSULT a totes les persones que, vinculades d'alguna o altra manera a Gràcia, hem hagut de marxar de la vila perquè els preus dels pisos són absolutament inaccessibles. I avui dia encara és així, davant els braços creuats de les mateixes persones que ara fan aquesta campanya.
La hipocresia i estupidesa dels nostres governants creix dia rera dia. Quina serà la propera?

LLIURE SÍ, LLIURES NO

Lliure sí perquè m'han tret la insoportable vena del braç, i ja torno a tenir les dues mans operatives (tot i que m'han dit que no la forci massa durant aquesta setmana). El que més m'ha impactat ha estat la pudor que feia el meu braç quan me l'han desembolicat. Ara, un cop net, ja fa una altra fila, sobretot aromàticament.

Lliures no, perquè en una setmana comencen els jocs olímpics de Beijing, i si alguna cosa els carcteritza, és la manca de llibertats i de drets humans. No en tenen prou amb la gent oprimida que tenen sota el seu règim. Absència de banderes "ilegals" (entre elles, la senyera!), el no accés a internet als periodistes... i encara ens hem d'alegrar davant aquesta farsa olímpica!

Au!

Ole la tia Manela!!!
En aquest estat ha quedat el meu bracet després de passar per les mans de la metgessa "posa-li-els-10-metres-de-vena,-no-fos-cas-que-s'escapi!". Què hi ha amagat aquí sota? Una distensió de canell, res greu... una setmana embolicat... Però clar, és la dreta, i la veritat, no sabeu com se sent un d'inútil. Gairebé no puc fer res de res!!! Sort que és només una setmana...

EMBOLICA QUE FA FORT!!!

Just després de tornar de colònies, un servidor es va posar en contacte amb la Conselleria de Joventut de la Generaliat de Catalunya, per tal d'esxposar què havia passat a la casa de colònies de "Mas Portal". Volia saber què podíem fer davant dels atacs a la integritat estomacal i personal de nens i monitors. La resposta va ser aquesta (copio textualment):

- Aneu directament a una OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) o a l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat (ACC) per a presentar la reclamació o denúncia. També ho podeu fer al seu web, amb la reclamació en línia que trobareu a http://www.consum.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/reclamadenuncia/index.html
Des de l’ACC ho investigaran i es posaran en contacte amb vosaltres i amb la casa per a mirar de resoldre el problema, o fer un arbitratge.

I així ho vaig fer. M'adreço a l'oficina en qüestió i pocs dies després em contesten (i copio textualment):
En relació amb el vostre correu, indicar-vos que caldria que us dirigíssiu a la Secretaria de Joventut, organisme competent en la matèria

Després d'uns minuts d'astorament, vaig passar a uns minuts d'indignació, a uns minuts de riure sense parar, a uns minuts de resignació i vaig tornar a l'astorament. Així també imito a aquests funcionaris que vagis per on vagi et quedes igual, amb un pam de nas...

Però tranquils!!! Emma, no te n'escaparàs!! Rosa del Vents, tremola!!!

Burrum, burrum...

- NO TENS CARNET? NO TENS CARNET?
- DONCS NO, QUÈ PASSA?

Aquest diàleg típic en la meva vida sembla que comença a tenir les hores comptades. Diuen que per a treure't el carnet de cotxe has de tenir ganes i evidentment, apuntar-te a una autoescola. Bé doncs, en el meu cas, per ara només he fet la segona part.
Sí, ja estic apuntat, i en qualsevol moment (setembre) em trucaran per començar a fer les pràctiques.
Fa temps deia que me'l trauria als 30 anys. I d'això ja en fa cinc! Així que m'he llençat al buit i a veure què passa... A veure si protagonitzo moments estel·lars com els de la Clara...