CUIDA'NS-LA

 

I CAMPIONS!!

I mentre les noies es proclamaven campiones de lliga i de Champions (encara esperem la dimissió de qui va permetre l'eliminació als despatxos de la copa de la reina, tot i que veure com el Madrit la perdia va ser meravellós), l'equip masculí guanyava finalment, la lliga. 

Una lliga un pèl atípica, primera amb Xavi a la banqueta, amb jugadors que il·lusionaven, que omplien de nou l'estadi, amb bon joc de tant en tant, i amb força moments desesperants. La diferència amb els darrers anys és que alguns partits jugats com ho fèiem, les anteriors temporades els acabàvem perdent, però enguany, amb un ter Stegen pletòric, i una defensa emmurallada (Christensen-Araujo, quin parell...), no permetien que ens marquessin, de manera que acabàvem guanyant el partit. En diuen la lliga de l'1 a 0. Però la qüestió és que l'hem guanyada, i amb molta diferència del segon classificat, un Madrit que té com a emblema un maleducat dels nassos.

Quina mandra tot plegat. Ells, que són l'emblema del feixisme, anant de víctimes i ofesos quan s'insultava en Vinicious... Ja es pot preguntar si se n'adonen que a la resta de jugadors negres no se'ls diu res, és només a ell. De la mateixa manera que cridaves a Juanito, a Michel, Sergio Ramos, Cristiano i Mourinho. A la gent odiosa i provocadora, se'ls xiula, siguin del color que sigui. Però bé, això donaria per tota un altra entrada per parlar-ne.

Tornem al Barça. Tot i la victòria, tenim pendent el repte a Europa, que tot i que se'ns elimina injustament massa d'hora, encara no tenim força per arribar lluny, i esperem que nous fitxatges i que no se'ns lesioni cap puntal, pugui permetre competir una mica més. Parlem dels puntals. Ja n'hem dit tres i es podria afegir l'explosió de Balde. Al mig del camp, en Frenkie ha estat sublim, mentre que Pedri posava màgia (a ratxes) i Gavi la força (tot i que no tanta). En Lewandowski ha fet el què venia a fer, gols. Tot i una mala ratxa, ha estat el màxim golejador de l'equip, però cal més potència ofensiva. Raphina ha funcionat a mitges, en Demebele s'ha seguit lesionant, i l'Ans, després de la lesió no ha tornat a brillar (com l'Umtiti, però li donarem una altra oportunitat, o no, depenent de l'economia del club). La resta bé. Cal destacar la marxa de tres capitans, Piqué a mitja temporada i en Busquets i el Jordi Alba ara en acabar-la. sempre seran importants en la història del Barça, per molt detractors que tinguin, sobretot el de l'Hospitalet.

I ara, a veure com s'encara la propera temporada. Jugant a Montjuïc per la renovació del Camp Nou, i a l'espera de qui se'n va, i qui ve, quan ja tenim confirmat en Gündogan. A veure què més...

CAMPIONES!!!

Es fa estrany parlar de la segona Champions del Barça femení tres setmanes després, però com comentava a Sequera bloguera, els últims dos mesos han estat poc relaxats. Per altra banda, un esdeveniment com aquest no podia obviar-lo quan reprenc el fil del blog, només faltaria... tot i la recança que em porta el fet de no poder haver estat allà com inicialment estava previst. Però bé, sempre ens quedarà Bilbao el 2024!

Doncs sí, finalment, l'equip femení es va proclamar per segona vegada a la història, campiones de la Champions. Després de la desfeta de Turí de l'any passat, tocava repetir la gesta de Goteborg. Però davant hi havia el Wolfsburg. Si contra el Lió l'any passat, les persones que no seguien el futbol, pensaven que el Barça guanyaria, imagineu-vos aquest any. Cali recordar a tothom que abans que el Barça fos bestial, els dos equips francesos i el Wolfsburg eren el millor d'Europa, mentre els altres equips s'ho miraven a anys-llum de distància. A més, davant tindríem, Popp, Oberdorf i companyia, un equip que l'any passat ja ens va guanyar a la Champions en un partit intranscendent gràcies al 5 a 1 de l'anada. Però sabien com guanyar-nos.

Així, a la mitja part de la final d'Eindhoven, perdíem 2 a 0. Dominàvem el joc, però no teníem ocasions, mentre que les alemanyes, amb dues curses ens van fotre dos gols. Recordo com en aquella estona, reclamava treure la Lucy (feia més d'un mes que no jugava), a Patri (gens determinant), i la Salma (se li feia gran el partit) i la Mariona (que encara no sé de què jugava). Però, oh sorpresa, comença la segona part sense canvis. Els meus dits ràpidament van cagar-se en el Jonatan a Twitter per no remoure l'equip. I què va passar? Doncs ja se sap, la Patri fa dos gols i empata el partit, i un toc desesperat de la Mariona es converteix en la passada a la Rolfo pel gol de la victòria. Ràpidament, els meus dits van lloar l'encert i la intel·ligència de l'entrenador.

Resultat final, 3 a 2 i la copa pel Barça, que les coses com siguin i per molt empanades que estiguin de vegades, se la mereixien. Ara, no val a badar, perquè si el Wolfsburg hagués estat el Lió, no s'hagués remuntat, encara hi ha massa fantasmes. I si us plau, una mica de seriositat, i que els últims partits de lliga, no es pot fer el pena com van estar fent, empatant a Madrid i perdent contra el Sevilla. Humilitat i professionalitat han de ser els emblemes de l'equip, i així segur que cauran més Champions (si no ens trobem l'Olympique, clar...)

SEQUERA BLOGUERA

Quasi han passat 50 dies des de l'última entrada al blog. Ara feia moooooolt temps que no es donava un període tan llarg sense publicar res. I la veritat, el més sorprenent és que durant aquest any hi hagi 35 entrades. La bogeria que està sent aquest any gairebé acaba amb el meu senderi. Per tornar a tenir estabilitat, calia tancar una etapa, la que es tanca cada any a la revetlla de Sant Joan: les classes. I això que no són elles les causants d'aquest desgavell, ni molt menys. Però cal posar el fre, i ara estam a punt d'arribar per fi a la parada total per reprendre el setembre amb una marxa molt més tranquil·la.

Pel què pertoca a quest blog, ara ens hi tornarem a posar, agafem un ritme més pausat per poder entre moltes altres coses, dedicar una estona a aquest blog. En els propers dies, les entrades seran sobre situacions o experiències passades, de les que han passat en aquests quasi dos mesos, però que per la seva importància, cal que tinguin el seu espai de glòria. I passat aquest temps de recuperació de tems, d'aquesta "posat a punt", ja iniciarem el tractament normal de l'actualitat viscuda.

No dic res més perquè tampoc cal recrear-se en això. Només dos apunts. En els últims aniversaris blocaires, feia previsió de l'arribada de l'entrada 1500. Profetitzava a l'entrada 1400, que amb el ritme de llavors, podria arribar el mes de maig de 2023. Bé, no cal dir res més. Mentre que la primera vegada que vaig imaginar quan seria, a l'entrada 1300, parlava del juliol d'aquest any. En falten 25, i en tenim unes 10 pendents que sortiran entre juny i principis de juliol. Doncs mira, qui sap, potser sí que el primera predicció va ser la bona!

I com a curiositat, comentava que a 22 de juny dúiem 35 entrades. El 2022 eren 80; el 2021, van ser 67; el 2020, 82; el 2019, 52... Hem d'anar fins el 2017, que també va viure una sequera bloguera, per trobar uns primers sis mesos de l'any amb tant poca producció. Tot són ratxes. Però hem tornat!