diumenge, 8 de juliol de 2018

MUNDIAL DE RÚSSIA (4)

Enllestits els quarts de final del mundial. La propera vegada que parli d'aquest esdeveniment esportiu, ja hi haurà campió, ja que a partir de demà, deixo temporalment la connexió. Així doncs, d'aquí poc més d'una setmana, sabrem si França, Bèlgica, Anglaterra o Croàcia són campiones del món. Respecte la meva previsió, gairebé tot encertat. En el cas dels francesos, volia que fos Uruguai però creia que serien els gavatxos, així que estem gairebé davant d'un encert total. Llàstima que a la porra oficial no ho hagi clavat tan bé...
Segurament el més destacat és l'eliminació de Brasil a mans dels diables vermells. Independentment de qui volguessis que guanyés, va ser segurament fins ara, el millor partit de la competició. L'entrenador de Balaguer, en Robert Martínez, està guanyant fans. Quina gràcia (o pena) com els comentaristes l'estan espanyolitzant. Croàcia, per la seva banda, ha hagut d'arribar altra vegada als penals. Sembla que hagi perdut aquella frescura inicial i de mica en mica està perdent punts.
I quina és la meva previsió? A veure, sobre el paper, qui hauria de guanyar és França. Quin és el problema? Que justament és la que no vull que guanyi. Anglaterra tampoc em fa el pes, he vist els seus jugadors massa hooliganitzats. Per tant, si teòricament la final hauria de ser Anglaterra-França i guanyar França, a mi m'agradaria que la final fos Bèlgica-Croàcia i que guanyés Bèlgica. Si no, que guanyi Croàcia. Així que quin problema no? Crec que guanyarà França però vull que ho facin els belgues... Ostres, el dia que sigui Catalunya qui jugui el mundial, no sé com aniré de revolucions, però pot ser una tensió bestial!!
Doncs au, després d'un rècord dins aquest blog, amb 11 entrades consecutives!!! arriba una parada obligada.

divendres, 6 de juliol de 2018

JURASSIC WORLD

Cinquena pel·lícula de la saga de Parc Juràssic, gentilesa d'Spielberg. Però després de veure-la, enlloc
de presentar-la així, més aviat diria segona part de la nova trilogia. He de reconèixer que vaig anar a veure-la amb els ulls tancats. Només havia vist un petit tast de tràiler d'aquells que ja et deixen amb ganes, però el meu error va ser no haver vist el tràiler definitiu, perquè m'hauria posat en alerta i hauria anat amb unes altres expectatives. M'explico.
Tots sabem l'impacte del primer Juràssic, un abans i un després en la creació de monstres pe ordinador. I també sabem que les dues seqüeles que es van fer, no van aportar res a la història ni al cinema. Entretingudes, divertides, emocionants, però sense "ganxo". I per mi, sobretot la segona, ja que aquesta mania de ficar els bitxos a les ciutats, em sobrava. El millor dels dinosaures sempre ha estat al seu hàbitat de les diverses illes on els han criat. La tercera part ho va intentar, però no ho aconseguí.
És llavors quan, uns anys més tard, recuperen la saga i en fan una continuació, Jurassic World, que recorda molt a la primera per la trama, i que retorna als orígens de la lluita per la supervivència en un món fet per als dinosaures. I quan vaig veure el tràiler de la segona part (o cinquena), vaig dir: "Meva!"
I què em trobo? Un començament (en la línia de la saga) que promet molt. Després venen uns quinze-vint minuts que situen la trama per on anirà, ens retroba amb els personatges (necessari però desitjant que passi ràpid). És llavors quan arriba l'espectacle: la tornada a l'illa Nublar a buscar els dinosaures abans que el volcà de l'illa entri en erupció. Ja ho he dit tot en una paraula: espectacle. Però llavors, explota el volcà i la pel·lícula continua a la civilització, on porten els dinosaures per tal de vendre'ls. Aquesta part em recorda al segon lliurament (El món perdut), i què voleu que us digui... està bé, però com deia, prefereixo veure els dinosaures i les corredisses a la natura que no pas dins una casa, ho trobo com fals. Si hagués vist el tràiler, ja ho hauria sabut, però com que no ho vaig fer, va ser sorpresa, en aquest cas desagradable.
La peli està bé, compleix amb el seu objectiu, i et sents millor qua saps que és un català qui l'ha dirigit, sí senyor! Però les coses com són, em quedo amb la primera part, o més ben dit, les dues primeres parts, la del Park i la del World.

dijous, 5 de juliol de 2018

SUSQUEDA

Dimecres 4 de juliol i ja he acabat el primer llibre de l'estiu: Susqueda, de Miquel Fañanàs. No crec
que això vulgui dir que mantindré aquest vertiginós ritme de lectura, sinó perquè és una novel·la curta i ràpida de llegir... per sort. No m'ha convençut gens. Penso que si arriba a tenir moltes més pàgines, com els llibres actuals que sembla que no s'acabin, potser l'hauria deixat, qui sap.
El vaig agafar amb ganes. és coneguda la meva afició per les pel·lícules de catàstrofes hoolywoodianes, i per tant, l'oportunitat de fer-me el meu imaginari una desgràcia natural com és el trencament de la presa de Susqueda, en territori català, en llocs coneguts... me'l feia molt atractiu. I per què no m'ha fet el pes?
A veure, la primera part del llibre, des del terratrèmol fins el trencament, és un continu de trobades entre directius d'empreses, alcaldes, polítics, arquitectes... que van mirant d'enfrontar el tema o bé avaluen la situació. Ara són uns, ara són els altres. Però no passa res més, hi ha un continu de repeticions de diàlegs, de text i de contingut que et fa avançar en els dies però res més. Després, amb el trencament de la presa, el neguit et fa seguir la lectura, però en realitat, tampoc és massa, diguem-ne espectacular. Potser (segur) no era el seu objectiu, però clar, jo anava amb unes expectatives que no s'han complert.
Un dels grans factors en contra és la inexistència d'un protagonista. Ni el periodista que apareix i que fa públic el problema, té una aparició molt intermitent. És allò que en diuen "un drama coral", però és evident que l'absència de personatge amb qui t'identifiques i pateixes amb ell, no hi és, i això et fa viure la novel·la des d'una perspectiva que fa que no entris. Potser està més plantejada com a document de ficció, però llavors no t'ho poden presentar com una novel·la, s'ha quedat a mig camí entre els dos estils.
Les repeticions són moltes. Les preguntes que es fan els personatges, les seves opinions, els rerefons històrics, apareixen una vegada i una altra. A mesura que avança la història, no hi entra cap element nou, apart de l'esmentat trencament. llavors, hi ha diverses historietes de personatges individuals on s'explica com viuen l'arribada de l'aigua, però tot és anecdòtic, sense cap lligam.
Suposo que el problema principal és que m'havia imaginat una altra cosa, però crec que de totes maneres s'ha quedat lluny d'entrar en un top de novel·les. Una llàstima. Ja em vaig llegir del mateix autor, "El gran inquisidor", i quan he recuperat l'entrada, m'he adonat de comentaris que vaig fer i que continuo subscrivint. A veure si la segon lectura d'estiu millora l'inici.

dimecres, 4 de juliol de 2018

MUNDIAL DE RÚSSIA (3)

Ja només en queden vuit. Disputats els vuitens de final, uns continuen, i altres tornen capa casa; alguns ben orgullosos i amb el cap ben alt, però d'altres amb la cua entre les cames.
No sorprendré a ningú si un dels moments més especials va ser l'eliminació de "la roja" a mans de la súper potència futbolística anomenada  Rússia. El més graciós és que els havia envaït l'eufòria en veure's dins una meitat del quadre molt més assequible (Croàcia i Anglaterra serien els ossos del seu grup, mentre que  a l'altra meitat hi havia Brasil, Argentina, Uruguai, França i Portugal). Ja es veien de nou a la final, però no comptaven amb dues coses. La primera, que hi ha altres equips que també juguen (en aquest cas eren els amfitrions, els russos), i segon, que els partits s'han de guanyar, i la veritat és que els espanyols han fet pena. A la fase de grups, dos empats i una victòria a Iran amb un gol de rebot. Contra Rússia o ho van fer millor; un empat a un i eliminats als penals, però és evident que s'esperava que juguessin millor. Rússia també era horrorós, no jugaven a res, però van tenir la sort del penal (gràcies Piqué), i la solidesa defensiva. Total, que Espanya cap a casa...
Pe la resta, cal comentar Colòmbia i el seu defensa golejador, en Yerry Mina. A can Barça esperaven que fes un bon mundial, que pugés de preu i fer una bona venda. Però clar, després de veure'l, penses si no és millor quedar-se'l, perquè pot arribar a fer-ho encara millor. Però segur que se'l treuen de sobre; no és mediàtic, i volen brasilers, com si això fos garantia; sembla que també fitxen Lenglet, però, qui diu que és millor el francès que el colombià. Jo no.
Destacar l'eliminació de Portugal (adéu Cristiano), però també d'Argentina. En aquest cas, el millor és saber que en Messi ja està de vacances. Perquè de debò, el joc de l'equip argentí ha estat per plorar. queda clar que Messi és el millor del món, però necessita un equip al darrere que el recolzin. I han seguit els gols als minuts afegits i que han donat molta emoció (Bèlgica, Colòmbia...)
Sobre la meva porra oficial, res a dir perquè vaig fatal, i el meu pronòstic que vaig fer a l'anterior entrada, dir que cinc encerts totals (dels que volia i creia que passarien), dos a mitges (o volia o ho creia: Rússia i França), i només un error total: Suècia. Seguim amb els pronòstics dels quarts de final:
Uruguai - França:  URUGUAI (vull, però serà difícil; si Mbappé juga com l'altre dia...)
Brasil - Bèlgica:  BÈLGICA  (vull, però crec que serà BRASIL)
Rússia - Croàcia:  CROÀCIA (vull i crec)
Suècia - Anglaterra:  ANGLATERRA (vull i crec)