divendres, 18 d’agost de 2017

TOCATS


dilluns, 14 d’agost de 2017

DONCS SÍ, ES PODIA FER PITJOR

Porto força temps despotricant de la junta directiva del Barça. I no sóc només jo. Molts més aficionats, mitjans, experts... tots estan d'acord en què aquests directius, incloent-hi l'empresonat Sandro, han destruït el millor Barça de la història, només perquè odiaven el Laporta i per a fer-se rics a costa dels altres.
Totes aquestes veus, podrien haver fet que s'ho pensessin dues vegades abans de fer qualsevol moviment en el mercat actual, tenint en compte que els està a punt d'arribar una moció de censura. Doncs no. Ells segueixen a la seva. Els seus "xanxullos" de sota mà amb el mercat brasiler continuen fent mal (què dimonis va signar l'empresonat Sandro per haver d'estar encara fitxant mediocres!!)
Total, que els grans fitxatges en aquests moments són: Deulofeu (no era del Barça ja?), Semedo (Douglas segona part) i un tal Paulinho, que no va triomfar a Europa i està jugant a la Xina amb 29 anys. A Madrid es deuen estar partint la caixa. I més després del partit d'ahir de la Supercopa, on en dos contraatacs ens van deixar amb un resultat d'1 a 3 en contra.
Quin partit... En Piqué fent-se gol en pròpia porta i quedant retratat en els dos gols de Cristiano i Marco Asensio; Aleix Vidal desbordat; Deulofeu, més interessat en no perdre pilota que encarar el defensa; Suàrez al racó de pensar: quan no li passaven la pilota, tot era queixar-se de manera exagerada, i ell en va perdre unes quantes (una d'elles provocant el tercer gol blanc) i fent piscina en el penal a favor nostre; Messi tapat per Kovacic; els millors, Jordi Alba i Umtiti (no fa falta dir res més); i això que van arribar a expulasr el Cristiano i jugàvem contra deu! Quin desastre!
Sort que tenim Semedo i Paulinho... Per fitxar mediocres, tenim la gent de la Masia, que s'esforçaran igual o millor i surten gratis! El millor Barça estava ple de canterans! Però clar, és que el Barça B, ara que torna a estar a segona, s'està omplint de fitxatges de jugadors d'altres equips!! És absolutament kafkià el què està fent aquesta junta.
Pobre Valverde... amb aquesta cara i aquest panorama que té davant...
Ja m'ho temia. Amb els 222 milions de Neymar a la butxaca, podien fer-ho molt bé o molt malament. I ara per ara, no anem gens bé. Ja se n'han gastat 80 en mediocres! Com no espavilin, aquesta temporada pot ser una guerra civil en tota regla.
Per una banda, els inútils de la junta de Bartomeu, i per l'altra els aprofitats directius dels altres equips europeus, que demanen l'impossible pels seus jugadors. Quin dilema. Gastar-se aquesta milionada per salvar l'equip o no caure en bestieses i tenir un equip que ara sí, tanca definitivament el cicle més exitós de tots els clubs del món.

dissabte, 5 d’agost de 2017

DISNEY ÉS DISNEY

La primera vegada que vaig anar a Disneyland París va ser en un viatge molt estrany (perquè de 4 amics d'esplai, dos no van venir i es van canviar per dos amics que no coneixíem), però el què compta és que quan vam passar per París, vam gastar un dia en visitar el parc davant de la insistència d'un dels del grup que deia que era increïble. Redimonis! Era veritat! Era l'agost del 1998.
Uns anys més tard, poquets, el 2002, hi vaig tornar amb diferent companyia, tremendament millor. L'excusa, vacances d'una setmana a París. I és clar, havíem d'anar-hi. Aquest cop ja sabia on anava, i encara va ser millor. El què estava clar, és que si al final es donaven les circumstàncies, era un lloc per anar-hi.
I així ha estat, juny de 2017, aquest cop amb l'excusa del nostre MEC, hi vaig tornar per tercera vegada. Pels preus que representa, 3 vegades en 20 anys és força espectacular, no? Però com que les tres visites han tingut acompanyants diferents, ha estat com anar-hi per primer cop cada vegada.
Els antiDisney's deuen renegar d'aquest parc i de què hi hagi gent que hi vagi; que si és cursi; tot merchandising; capitalista... Doncs què volen que els digui. Que sí, és veritat. Però viure aquesta màgia com a nen és estratosfèric. Els nens no pensen en aquests termes. Ells només al·lucinen i es queden amb la boca oberta. I només per això val la pena que hi vagin. Són dies màgics, i dins la rutina de la vida de ciutat que portem setmanalment, aquesta escapada és oxigenant.
L'ambientació és fantàstica. Caminar per Main Street i veure com t'acostes al castell és una imatge d'aquelles úniques. Tots els espais són preciosos. Els espectacles, fantàstics (amb especial atenció a la desfilada i l'espectacle nocturn). Les atraccions, de tot tipus, per grans, per petits, i per tots alhora, sensacionals. I ara a més, un nou parc acompanya el tradicional: el Walt Disney Studios, amb més atraccions i espectacles. Així que vam poder veure i viure coses noves que no havia vist en les dues visites anteriors. Tot molt ben pensat: moltes atraccions són cobertes (la majoria), de manera que si plou, moltes d'elles poden seguir funcionant i el parc no tanca. Aquest és l'esperit comercial, però ben pensat, no? Hi vam estar dos dies i mig, i et quedes curt, no ho veus tot ni corrent. Em sap greu no haver pogut veure-ho tot, la veritat... i ara sí que és molt difícil una quarta visita, a no ser que em toqui un premi i inclogui un viatge i estada gratis! En aquest cas, no hi ha dubte, cap allà hi torno!

divendres, 4 d’agost de 2017

PER A TOTS ELS PÚBLICS NO ÉS AIXÒ

Vergonyós i indignant. aquests eren els dos adjectius que em venien al cap quan sortia del cinema de veure Cars 3.
Pel·lícula de dibuixos animats, per a tots els públics... una família pot pensar que els seus fills poden anar a veure-la. I sí, segurament la poden veure... però a la sala d'estar de casa. El problema no és la pel·lícula en aquest cas. Altres vegades podem atacar cinemes que colen pel·lícules que no són aptes, per a tothom, i els nens entren confiats i surten per potes.
Altres vegades passa com la tristament famosa "La fiesta de las salchichas". Els pares veuen dibuixos i automàticament la cataloguen com a infantil. I aquella és una pel·lícula amb un contingut sexual extremadament alt, no és per nens! Però hi ha pares que no pensen massa, la veritat...
La introducció dels nens als cinemes ha de ser molt gradual i ben pensada. Els nens menors de 5 anys, la majoria, és clar, sempre hi ha excepcions, no poden aguantar una hora i mitja o més en un cinema sense moure's massa, parlar, sortir, etc. No és el seu lloc. A mesura que es fan grans, van aprenent a fer-ho i a entendre unes normes socials de convivència. I si el teu pobre fillet de 3 anys no veu Cars 3 aquest estiu, no passa res, de veritat. No tindrà cap trauma. Ja veurà Cars 4 d'aquí un parell d'anys.
Quina merda de mania de fer que els nens visquin les coses abans del què els toca per edat. Redimonis!
En el cas que ens ocupa de la pel·lícula de cars 3 d'aquest dimecres, teníem nens parlant i fins i tot cridant durant tot el què va durar. Fins i tot, en alguns moments era impossible seguir el diàleg. Ah, i no penseu que aquestes veus anaven acompanyades d'un xxxxt dels seus pares, no... És que el més normal és que parlin, no que estiguin allí! Nens i nenes asseguts al passadís jugant, movent-se, fent la croqueta... És que el més normal és que no estiguin quiets, no pas que estiguin allí! Nens i nenes aixecant-se contínuament per anar al lavabo. És que el més normal és que la pel·li els importi quatre pepinos i vulguin marxar, no pas que estiguin allí!
Parlo de nens de 2, 3, 4 anys... potser algun de 5. Però què fan nens d'aquelles edats en un cinema amb una sessió de pel·lícula de gairebé dues hores? Apta per a tots els públics... la pel·li sí, anar al cinema no.