diumenge, 21 d’abril del 2024

TIERRA INCÓGNITA

Així com l'anterior sèrie familiar visualitzada, The secrets of Sulphur Springs, liquido les dues temporades en una sola entrada en el blog, al contrari de l'habitual. Sembla que algunes de les sèries que em vaig guardant a la llista de visionables, les afegeixo pel resum de la trama, que sembla prou interesant. Aquesta tenia el punt afegit de poder ser vista en família. Però és evident que per molt interessant que pugui semblar una història, en qüestió de tv o cinema, ha d'haver alguna cosa més: bon muntatge, interpretacions, desenvolupament, efectes, so... Cal dir que en aquest cas, una bona idea acaba sent poc reeixida per la manca de tots els altres aspectes.

No vull semblar classista, però m'agradi o no, estic massa influenciat per les grans superproduccions nord-americanes, així que una sèrie de fantasia, misteri o ciència ficció que no vingui d'allà, ja parteix amb desavantatge. I els ianquis fan moltes merdes, eh, això també; però fan tanta quantitat de sèries, que la proporció de bones és més gran que en altes països. Tenim l'exemple de l'ecspanyola "El barco", que la segona temporada ha quedat sense acabar. ara també n'estic veient una altra d'aquesta nacionalitat, "La zona", que després de dos capítols em plantejo si continuar o no.

Tierra incógnita és una sèrie argentina, que del que primer peca és el so. No sé què passa amb les sèries amb el so original, que no se sent res de res, no s'entén què diu. I no perquè sigui castellà argentí. El castellà de Castella tampoc s'entén. Però és evident que és un hàndicap important. Després del xoc de veure que costa seguir els diàlegs, en el fons, com deia, la trama sembla interessant, almenys com a sèrie juvenil de misteri. Dos germans que volen descobrir què els va passar als seus pares, desapareguts en un parc d'atraccions de terror del qual eren propietaris. Ja us dic que un parc d'atraccions abandonat és un escenari terrorífic de primera divisió. A partir d'aquí, un monstre que devora persones, una llegenda antiga de les tribus índies de la zona, secrets, desaparicions... però al final, tot poc sustentat. Bones idees però poc pressupost o bàsicament mitjans precaris, perquè els escenaris són bons, però sempre cada escena està envoltada d'una àuria de cutre.

Al final, distracció senzilla però almenys, per fi, quan s'acaba la segona temporada, s'acaba la sèrie! Que morin els finals en tararí i continuarà!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada