.jpeg)
Un nen i una nena cauen a l'aigua en circumstàncies diferents en el mateix moment en què hi ha un accident en una plataforma petrolífera que no està extraient petroli. L'energia de la matèria que hi ha allà sota els confereix poders. A ell, la possibilitat de "teletransportar-se" i veure les pors de la gent quan els toca. A ella, de les mans sortir-ne punyals brillants i la capacitat d veure es esperances de les persones al contacte. Quan són joves descobreixen aquests poders en un encontre casual. Les seves vides no són massa alegres. De fet, són una mica anti-herois, sobretot ella, que és lladre i una mica drogoaddicta. La vida del noi, amb la llosa de ser negre en una ciutat encara força racista, no és gaire millor, amb set de venjança per l'assassinat del seu germà en mans d'un policia.
La trama, un cop coneguts els personatges es desenvolupa en les seves respectives maneres d'arreglar el seu passat, un per venjar el seu germà i l'altre per l'honor del seu pare a qui li van encolomar l'accident de la plataforma. Potser una de les coses que grinyola més és que aquesta mateixa energia que els va donar els poders, a la resta de la gent les converteix en persones violentes (com si fossin zombis afamats però sense menjar-se ningú). És una subtrama que queda una mica postissa. Segurament, el guió es basa en els còmics, i és una història que allà ja surt, però aquests atacs tipus walking dead semblen impostats.
Alguns episodis són una mica avorrits, potser un parell dels deu que té la temporada. I tot i que com deia, ha estat bé, potser ara mateix el llistó està molt amunt. De fet, aquella sèrie ecspanyola que vaig començar, l'he deixat estar. Amb "Capa i punyal" no ha passat això, ni molt menys, i hi ha motivació per la segona temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada