FDLGP

No hi ha res més a dir. El títol de l'entrada ho diu tot. Vam tenir majoria independentista al govern, més de dos milions de vots... i ara poc més d'un milió, sense majoria, ni credibilitat, ni orgull ni res. Els ecspanyols saben fer molt bé la seva feina, porten segles fent-la, amb l'objectiu de ser l'única ciutadania, llengua i cultura de tota la península ibèrica. Fins i tot Portugal els deu fer nosa, però amb ells ja no s'atreveixen.

La qüestió és que El PSOE ha guanyat les eleccions, i així com Junts ha tingut un lleuger augment, tant ERC com la CUP han perdut vots, pes i diputats. La desparició de Ciutadans és l'única bona notícia d'aquestes eleccions, però clar, els seus vots han anat a parar a aquest PSOE, donat-los la victòria, i al PP, que torna a créixer després de ser gairebé residual. L'altra gran mala notícia és l'extrema dreta. Així com els nazis ecspanyols es mantenen, l'entrada dels nazis catalans és una pèssima notícia. Només falta que independentisme i feixisme es donin de la mà. Fàstic. Però què bé que juguen les seves cartes tots els merdes del país.

I més bé ho fan si a sobre tenen a l'altra banda els imbècils dels partits catalans, que caient a la trampa ecspanyola del clàssic "Divide y vencerás", han sucumbit de manera decisiva. No ens enganyem, que Junts hagi aguantat, serà una bona notícia per ells, però no pel conjunt del país, que ens hem quedat amb un pam de nas.

Per sort, les majories naturals no sumen. Així, o bé es dona un pacte anti-natura o bé s'han de repetir eleccions. No sé què és pitjor. Bé, sí que ho sé. No crec que ERC o Junts pacti amb PSOE després de com han anat els resultats. Seria la seva tomba (i la nostra) definitiva. I si a l'octubre hi ha noves eleccions, doncs és evident que els nostres polítics tenen una nova oportunitat per entonar el mea culpa i tornar la il·lusió en un projecte. Esperances que ho facin? Poques, pràcticament nul·les. Ja ens han demostrat una vegada i una altra que només tenen un interès, que és el seu. I el país, se'ls en refot.

XXVII ANIVERSARI

A poc més d'un mes per "celebrar" l'aniversari del retorn a l'activitat castellera, tocava l'actuació de l'aniversari. Que lluny queda el 4 de mag del 1997, quan amb camises de tots colors, ja que només hi havia camises oficials per la gent de tronc, fèiem els primers castells de 6. ha pogut molt des de llavors. Anys més bons, anys més dolents... Anys molt més bons, anys molt més dolents... 

Aquest 2024 començava amb un nou relleu al capdavant de la colla, tot i que una altra vegada per només un any. Però almenys aquest cop hi havia una tècnica amb gent que volia presentar-se i tirar endavant la temporada. I les intencions són clares des del primer dia: anar a totes des del minut zero. D'aquesta manera, hem arribat a l'aniversari i hem descarregat la clàssica de vuit: dos de set, quatre de vuit i tres de vuit. Alguns més "cenissos" diran que no hem fet el set de vuit, que ha quedat en intent desmuntat. Sí, però, s'ha fet el què s'havia de fer. Era un castell que als assaigs anava sortint, i la pinya aguantava fins a quints. Això i res és gairebé el mateix, però avui érem 250 camises a plaça, i per tant et podies plantejar la pinya d'aquest castell. Si no era avui, ja serà per festa major, ja que en cap altra actuació podràs plantejar-te'l.

La qüestió és que hem descarregat la clàssica de vuit, cosa que l'any passat, el 2023 no es va fer fins a finals d'octubre. Homeee... és evident que aquesta dada et porta a somiar amb reptes més grans. El 2 de 8 amb folre arribarà, també el set. La catedral no s'està assajant, però els 3 i el 4 de 9 sí. Somiar és gratis, això està clar, però és evident que al ritme d'assaig que portem, no és tan descabellat pensar que pot arribar alguna diada en què per fi fem alguna cosa més que els bàsics de 8.

Per cert, tres pilars de 5 simultanis. Deien que no es feia des del 2009!

A nivell personal, agulla del quatre i de l'intent desmuntat de set, i per tant, primer castell de 8 de l'any en aquesta posició. Espero que en siguin uns quants més! Ara dues setmanes sense actuació, amb pocs assaigs (es fa festa el 17 i les vigílies de Bilbao no hi aniré pas). Unes setmanes tranquil·les que ja aniran bé, tot i que el que guanyes de calma per una banda, són nervis per una altra. I és que ve un mes de bojos (final de curs, teatre, Finals del femení, objectiu Montserrat...) Aquest estiu serà per descansar!!

POT SER AMARG

No feia una entrada sobre política des del passat 24 de novembre. És molt fort. En un blog on cada dos per tres es parlava de la situació del país... doncs ja ho veieu, gairebé mig any! I és que la desafecció és enorme. La desmotivació per la mobilització, el no-fer-res-isme, i és clar la ràbia contra la classe política són punts clau per haver deixat de ser eix important d'aquest blog.

Però és que diumenge hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Sí, sí, un altre cop. La no-aprovació dels pressupostos van portar al president Aragonés a avançar les eleccions. Una excusa barata per no haver de competir amb en Puigdemont. Encara que aquest últim sigui el candidat de Junts, la possibilitat d'una amnistia podia fer pensar en el seu retorn al país, i amb ell aquí, els d'Esquerra no tenien opcions de victòria. Però els ex-convergents han tirat pel dret i l'han seguit presentant, fent campanya des de la Catalunya nord, i prometent (un altre cop) que si guanyava tornava. Jo ja no sé quins són més falsos o més pesats. bé, sí que ho sé. Els de Junts, jugant aquesta carta quan sabem que no tornarà pas al país fins que sigui lliure del tot. I els d'ERC, la veritat són entre falsos i burros. Per què avançar les eleccions per si l'amnistia permetia tornar en Puigdemont... però és que de debò creuen que arribarà aquesta amnistia? "En serio"? Perquè si encara creuen que l'estat ecspanyol ho permetrà, és que són ineptes de màxima categoria.

A la CUP, ni se la veu ni se l'espera. Com ja he dit en altres entrades, no haver aprofitat aquesta lluita de merda que feien entre els dos partits majoritaris per demostrar que són diferents ha estat la seva perdició. Ara a sobre, entren en joc els d'Alhora (Graupera-Ponsatí) i els nazis d'aliança catalana. I perquè no va prosperar la candidatura independent de l'ANC. Així que, tots ben fragmentats, ben dividits, perseguir fent el pena i el ridícul arreu, mentre els partits ecspanyolistes se n'aprofiten i posen un ecspanyol inútil com favorit.

Potser ens ho hauríem mirat amb uns altres ulls si en començar la campanya electoral, haguessin sortit els tres partits indepes del Parlament (junts o separats, ja se me'n refot), per demanar disculpes a la població independentista de les seves accions. Donar la cara i admetre la seva inutilitat i infàmia. D'aquesta manera podríem pensar: "ep, espera, que admeten que han estat uns "capullos"". Però no, a seguir barallant-se entre ells, a fer campanya autonomista... Tenim el què ens mereixem.

I mireu que sempre m'ha fet emprenyar la gent que insulta i ataca l'altre partit independentista, però clar, surt en Junqueras dient que les urnes de l'1-O van ser gràcies a ERC i ostres, és que donen ganes d'insultar-lo i tirar-li quatre tomàquets (per no dir una altra cosa i que em titllin de violent).

Així que, au, d'aquí tres dies, a votar, i que sigui el que Déu vulgui. Tant de bo no es compleixi el pronòstic i salvem una mica la dignitat.

OBJECTIU MONTSERRAT: ETAPES, 2, 3 i 4

A menys de dos mesos del dia D, tocava afrontar ja un dels reptes és exigents de la preparació: fer tres etapes seguides. Després de fer-les per separat i algunes juntes, el fet de fer- ne tres posa a prova la meva resistència, ajuda a calcular millor els tempos i em comença a situar en l'escenari que em trobaré: sol, pes de motxilla, quantitat d'aigua, etc. He de dir que físicament ha anat prou bé. El dia després, em puc moure amb relativa normalitat, i tot i notar certes agulletes, no m'han impedit fer vida totalment normal, movent-me sense que grinyoli res.

La sortida des de Sant Cugat va ser a les 9.08 del matí. El tram 2 el vaig fer en una hora i quaranta minuts, que és si fa no fa el mateix que l'última vegada. Curiós, perquè tenia la sensació d'anar més a poc a poc. És cert que els últims minuts el peu dret feia el tontu i em començava a fer mal. Vaig començar a a pensar que no arribaria a Olesa i hauria de fer la tornada des d'Ullastrell, però al final va ser una falsa alarma i el peu va aguantar. Cal tenir en compte també que estrenava botes, i van anar bé, però els dits petits van patir.

El tram 3 sí que el vaig fer en més temps, amb un total de una hora 55 minuts (quinze més del què havia fet, una hora quaranta). No vaig agafar del tot el ritme fins que entrem al camí per dins del bosc. L'arribada a Ullastrell es va fer pesada, molt pesada, i allà vaig parar a dinar i a prendre'm una coca-cola.

El tram 4 era tot just la segona vegada que el feia. L'anterior van ser 1h 43m, tot i que sense perdre's o aturar-se podien ser perfectament 1h 35m. Doncs arribava a l'estació a les 15.20h, després de una hora 47 minuts. Aquesta prova serveix per veure quant dura el recorregut quan portes un bon tros fet, i per tant em refio més d'aquests números d'ahir. Per desglossar aquest tram, seria: a) mitja hora fins baix de tot de la riera, amb la baixada salvatge inclosa. Riera que per cert, a diferència de l'anterior vegada, baixava aigua. Es pot creuar fàcilment. b) quinze minuts de camí fins la carretera. c) dotze minuts per la carretera. d) la baixada dura 20 minuts. e) quinze minuts fins començar a entrar a Olesa pel polígon. f) i quinze minuts més fins l'estació. El vaig anar desglossant perquè el cansament era important, l'hora tremenda i calia anar trobant al·licients.

Així, si descomptem parades, de caminar van ser unes cinc hores i vint. I comptant-ho tot, unes 6 hores i 15 minuts. Si fem el conte de la lletera, cal afegir dues hores per darrere, i tres i mitja per davant, arribant gairebé a les dotze hores. Cal sumar més parades pel cansament. Així, si vull arribar màxim a les 19h, està clar que cal sortir a les 6h. 

Altres anotacions: hi ha molt camí al sol, per tant com deia, cal sortir ben d'hora. Aigua s'haurà de controlar, reposant-ne a Ullastrell i a Olesa. I tenir molt clar què hauré de dur a la motxilla. Encara em queda fer un altre tram de 3 juntes i revisar el tram 5 per buscar una alternativa a les obres. I no hi ha molts caps de setmana lliures, la veritat...

CLOAK AND DAGGER

A veure... difícil de catalogar aquesta sèrie és. Després de dues molt top, aquests joves herois Marvel se m'han quedat a mitges. Ha estat un visionat interessant, amb el nivell d'acció i drama necessaris per a mantenir l'interès, però li ha faltat alguna cosa, alguna cosa que encara no sé quina és.

Un nen i una nena cauen a l'aigua en circumstàncies diferents en el mateix moment en què hi ha un accident en una plataforma petrolífera que no està extraient petroli. L'energia de la matèria que hi ha allà sota els confereix poders. A ell, la possibilitat de "teletransportar-se" i veure les pors de la gent quan els toca. A ella, de les mans sortir-ne punyals brillants i la capacitat d veure es esperances de les persones al contacte. Quan són joves descobreixen aquests poders en un encontre casual. Les seves vides no són massa alegres. De fet, són una mica anti-herois, sobretot ella, que és lladre i una mica drogoaddicta. La vida del noi, amb la llosa de ser negre en una ciutat encara força racista, no és gaire millor, amb set de venjança per l'assassinat del seu germà en mans d'un policia.

La trama, un cop coneguts els personatges es desenvolupa en les seves respectives maneres d'arreglar el seu passat, un per venjar el seu germà i l'altre per l'honor del seu pare a qui li van encolomar l'accident de la plataforma. Potser una de les coses que grinyola més és que aquesta mateixa energia que els va donar els poders, a la resta de la gent les converteix en persones violentes (com si fossin zombis afamats però sense menjar-se ningú). És una subtrama que queda una mica postissa. Segurament, el guió es basa en els còmics, i és una història que allà ja surt, però aquests atacs tipus walking dead semblen impostats.

Alguns episodis són una mica avorrits, potser un parell dels deu que té la temporada. I tot i que com deia, ha estat bé, potser ara mateix el llistó està molt amunt. De fet, aquella sèrie ecspanyola que vaig començar, l'he deixat estar. Amb "Capa i punyal" no ha passat això, ni molt menys, i hi ha motivació per la segona temporada.