El mes d'octubre ha estat el torn per "La noia del tren". Vaig fer-me amb ell a la Setmana del llibre en català d'aquest any.(Per cert, ara que parlo d'aquesta setmana, no entenc perquè es fa a principis de setembre, tenint en compte que si comptéssim amb l'empenta que es podria donar des de les escoles, seria un esdeveniment encara més important. Bé, suposo que els organitzadors tampoc ho deuen voler massificar, però és una llàstima; es podria fer molta feina des de les aules i no tenir Sant Jordi tan explotat.)
Total, que el llibre en qüestió el vaig agafar seguint (poques vegades ho faig), el ressò mediàtic i el famós paperet enganxat de no sé quantes edicions fetes, tantes llengües traduïdes, etc. Resultat? Bé, força bé. Sense ser excel·lent, et trobes davant un thriller que t'enganxa força des de les primeres pàgines. La manera d'estar escrit, com un diari de les dones protagonistes, li donen un toc diferent. Potser escrit de manera menys personal, l'hauria relegat a les prestatgeries de les llibreries sense tant fama.
He passat una bona estona llegint-lo, i el què és important, buscava els moments per a poder-ho fer, més enllà dels viatges en metro solitaris. I això és la prova definitiva de què m'ha agradat. Ara bé, sense ser cap Hércules Poirot, he encertat el desenllaç de la trama abans d'acabar-lo, tot i que no m'ha fet perdre l'interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada