Parlant d'encerts, el fet de veure-la a trossets ha ajudat a no tenir la sensació de pèrdua de temps que hauria tingut si hagués estat les dues hores seguides. I és que és una anada d'olla brutal, però s'ha de reconèixer que té coses interessants: la com ja he dit, interpretació de l'Emma Stone, així com també els decorats de colors que ajuden a donar-li aquest aire de bogeria però que són molt bonics i bojos, i també alguns dels diàlegs que es donen a terme. La trama també té el seu què. Un doctor que es podria dir sense problemes Frankenstein dos, agafa el cos d'una dona embarassada que s'ha suïcidat. Li treu la criatura i li trasplanta el cervell i la reanima. Així, tenim un cos de dona amb un cervell de nadó. L'experiment consisteix en seguir la seva educació i creixement mental, cosa que evidentment dona lloc a situacions inversemblants i còmiques a la vegada. De seguida es concentra en el despertar sexual i això la porta a descobrir nous mons.
Al final acaba sent una paranoia increïble i que et deixa sense paraules més d'un cop. Estem davant d'una d'aquelles pel·lícules que alguns titllaran d'obra mestra i altres persones de presa de pèl. Jo em considero una mica al mig (però tirant a l'estafa, tot i que les característiques bones són de molt pes.) El personatge del doctor d'en William Dafoe també és digne de menció. Està com un llum, i les seves explicacions de la seva infància, plena d'abusos de son pare, explicades com les explica et deixen constantment en fora de joc per la seva manca d'emoció. Segurament els extraterrestres de Mars attacks es van inspirar en els seus experiments per la seva pel·lícula (recordem les barreges de persona amb gos, per exemple). Aquí tenim un ànec-porc i al final un home-ovella. Sobren comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada