Ha estat una bona lectura. L'autor ens presenta un grup de personatges en tres moments diferents de la seva vida. Primer, uns són pares i fills, després uns segueixen sent pares i els altres joves; i finalment, a la tercera part, aquells nens del principi ja són adults i només apareix una de les mares. La construcció dels personatges t'atrapa des del primer moment, ajudat també per una estructura i vocabulari amè i sense floritures, que et permet sentir la veu del propi Jair narrant les desventures de tots ells. Les diferents trames, aparentment normals, de novel·la televisiva dels migdies, es barregen amb elements dissonants i que trenquen la normalitat quotidiana a la què estem acostumats. El nexe d'unió de tots ells és el fet de viure en una urbanització de l'Empordà, i en el fons, les maneres d'educar que avui en dia estan portant maldecaps als educadors d'arreu del país. Potser en definitiva és una crida al fet que deixar als fills i filles fer el què vulguin, malcriar-los, els converteix després en adults insatisfets i fins i tot podríem dir, desgraciats. Almenys és la lectura que en faig.
La valoració és bona, ha estat interessant, divertit en molts moments, i ha sigut una bona companyia en aquest tancament escolar del trimestre. Ara, també he de dir que és un llibre que per mi va de més a menys. La primera part és molt més divertida que les altres, i la tercera és més avorrida respecte les anteriors. Suposo que el fet de que el principi sigui la part més dels nens i nenes, l'educació i tal, em toca més de prop i per això la vaig gaudir més. No sé, sigui com sigui, ha estat força bé i qui sap, potser això m'anima a agafar més llibres com el seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada