I aquí l atenim, amb entrada pròpia. Mirem la trama. després d'algun tipus de desastre apocalíptic, ens trobem la humanitat en hores baixes, queda poca gent, tot està destrossat, i tothom és enemic de tothom. Has de vigilar que no et robin, que no et matin, i fins i tot que no et mengin. Ens trobem amb els ds personatges principals, un pare i un fill que estan fent camí cap al sud. No sabem el perquè de res. Algun flaixbac amb la mare però que no aporta resposta al què, ni el com ni el per què de tot plegat.
Amb aquesta explicació, et pots imaginar el típic blockbuster de ciència ficció distòpica, de supervivència i acció per fugir dels dolents. I no. A veure, tot això que he di, hi és, a la peli, però és un element extra, conseqüent amb la història que s'explica. Però el què tenim davant és un drama, i un dels grossos. La soledat, el no poder-se refiar de ningú, la por, i evidentment, el dilema que ronda tota l'estona com a lema de la peli. Per què seguir vivint? Van amb una pistola de dues bales, una per cadascú per si es dona el cas. Però realment, cada vegada que tenen un entrebanc, i els veus passar gana, mullar-se sota la pluja, patir fred, tenir por... caram, de debò val la pena viure així? Quin és l'objectiu? Perquè no sembla que hi hagi un lloc paradisíac (com hi ha als típics films d'aquest tipus), no, és qüestió d'anar passant els dies.
De fet, abans de parir, la mare ja es pregunta el perquè. No vol tenir el fill, ja que per viure en un món com aquest, és una bestiesa. Realment, aquest és el tema de la peli. En una situació com aquesta, per què lluitar? No és més lògic deixar-ho estar tot? Fa pensar molt, gràcies a què s'allunya de les pel·lícules típiques que parteixen d'aquesta premissa.
Ara, això sí, el final de tot, no em convenç. L'abans del final, sí. Però tal com anava la peli, podria haver sigut un final demolidor, i opten per l'esperança, tot i que el resultat acabi sent el mateix, allargar l'agonia. Seria interessant comprovar si el llibre en el qual es basa la peli, també acaba igual. Tinc els meus dubtes. Però no sé si l'arribaré a esbrinar mai.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada