Al final hi he volgut anar per dos motius. Un, per desconnectar de la feina. Ja es veu, dia 14, segona entrada del mes. El segon motiu, donar suport a l'equip, perquè no està sent un any fàcil. Ja hem parlat en altres entrades del blog sobre la mala gestió de l'equip aquesta temporada, marcada per l'absència de diners per retenir o fitxar jugadores. A més, no hi ha setmana que no es lesioni alguna del primer equip, ja sigui curta o llarga durada.
L'Aïcha i la Clara ja van començar amb fitxa del primer equip, i darrerament, ja són titular per les baixes de la Patri, l'Aitana i ara de l'Ona. La Carla Julià ha d'entrar per l'Smee, la Fenger per donar descans a l'Ewa (que ja s'ha lesionat) i no té recanvi. I ara portem dos partits en què també surt l'Ainoa. S'han anat lesionant també la Irene, la Mapi, l'Alèxia, la Kika, a més de les ja esmentades més la Salma. Amb aquets panorama, estem tirant els partits endavant, alguns de manera més fàcil, i altres, pencant de valent.
Em fot a gent que quan guanyen per poc, ja diuen com en són de dolentes o si van a la baixa, i aquestes mateixes persones, quan guanyen per 4, 5 o més gols, diuen que quin avorriment, que sempre guanyen. Només els que anem i seguim l'equip sabem que això no és un camí fàcil, i que de vegades cal suar per guanyar.
Aquest dissabte, la victòria va ser per 1 a 5, mantenim distàncies amb la resta d'equips ecspanyols, i es confirma que les rotacions han vingut per quedar-se, mentre creuem els dits perquè no es lesioni ningú més. vam tenir el primer gol de la Carla, i també de la Fenger, tot i que aquest es va anular perquè les àrbitres eren dolentes i tot ho miraven al VAR per veure si es podia anular o no. Els 9 minuts d'afegit per culpa de les revisions van ser interminables. Realment, això del VAR al femení s'hauria de revisar. Ara toca acabar l'any, dimecres contra el París, ens podem classificar dins les 4 primeres de la Champions i estalviar-nos la ronda eliminatòria. Diumenge, primer partit de copa de la reina. La temporada es pararà amb els deures fets, però seguim patint per com arribarà l'equip al tram decisiu.
Un apunt per Palamós. Tornar a aquesta localitat del Baix Empordà va ser emotiu. Recordar els estius que hi vam passar amb el MEC petit, va ser com tornar a un lloc conegut. Hi vam passar dies de vacances molt macos, la veritat, va ser un encert. El camp de futbol, ja hi havíem estat un d'aquells estius, veient un torneig d'equips infantils. Ahir es va convertir en el desè estadi on veig un partit del femení. No està malament.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada