dilluns, 23 de maig del 2022

VENCIBLES

I va passar el què podia passar. Personalment no estic gens d'acord amb aquests que diuen que hi anàvem pensant que ja estava guanyat. És evident que molta gent s'ho pensava. Els que portem anys seguint el futbol femení (i no és per fardar, si no que és així, se'n diu "experiència"), sabíem que la final estava al 50%. Sense cap mena de dubte, tant podíem guanyar com perdre. I al final va passar això segon. No buscaré quan va ser que ho vaig dir, però ja deia que per molt que guanyem tots els partits de la temporada i només en perdem un, si aquest "un" és la final de la Champions, el drama està assegurat. I així va ser.

El Barça va perdre 3 a 1 amb l'Olimpique de Lió, deixant escapar l'oportunitat de seguir regant a Europa. Suposo que e què em sap més greu són aquests comentaris de que "anaven de sobrades". no és veritat. Es van equivocar, però no es consideraven millors. El què no entenc és que les agafessin desprevingudes. Sabien perfectament com juguen les franceses, i van caure de 4 potes. Semblava la repetició de la final del 2019, quan estàvem a anys llum seu, i ara no era igual. I em molesta que ho semblés. 

Així doncs, el primer retret és el que sortissin així de despistades. Van fe amb nosaltres el mateix que vam fer amb el Wolfsburg. pressionar-les com si ens anés la vida al principi i sentenciar. Així va ser. Elles van macar el primer gol i ja ens van regalar la pilota, tot dient-nos; "Aquí la teniu, la podeu tenir tota l'estona, que quan l'agafem, no ens atrapareu i us tornarem a marcar." I així va ser. El segon i el tercer. Tenint en compte que a partir del primer gol, ja els van agafar les rampes i els mals. Quina vergonya. Nosaltres seguim sent el millor equip d'Europa, però ens falta guanyar a aquestes anti-esportives. Són mot ones, però van jugar al joc del Madrid i l'Atlètic de Madrid sumats.

I les nostres jugadores, apart de despistades, com si fos la seva primera final, no van tenir el dia. No acabaven de controlar i es mostraven molt toves. També l'error d'en Giráldez de posar la Mariona d'extrem, sabent que no ho és ni ho faria, fent que la Rolfo hagués d'estar atacant i defensant a la vegada. I a la lliga ho pot fer, però davant de Macario, Cascarino, és impossible. No podia passar-se el partit amunt i avall d'aquella manera. Si Martens no estava a punt, posa Leila. Però si necessites Rolfo a la defensa, posa un extrem. La Jenni també tela. Des de que es va començar a filtrar que no continuarà, no ha fet res de res. I així va ser el mateix. Ens falta killer de debò. L'equip no va estar ges bé, molt decebedor, n'esperava més de Paredes, Graham, totes.

Així que l'any que ve toca tornar a lluitar. I evidentment, l'espineta del Lió, tard o d'hora ens la traurem de sobre. Espero que com més aviat millor, per tal de fer-les callar. 

L'experiència, estanya per tal com va estar plantejat el viatge, que ja en parlarem en una altra entrada. Només diré una cosa. No vull tornar a sentir ningú dient: "Però ens ho hem passat bé", " ha estat bonic". Què collons... Jo venia a guanyar el partit i la Champions, no de turisme! Així que de bonic res! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada