dissabte, 28 de maig del 2022

TORINO

Fa una setmana els meus peus caminaven per Torí, la ciutat italiana. Allà hi havia anat després de 14 hores d'autocar per viure la final de Champions femenina, que ja sabem com va anar.
El viatge va ser cansat. Tot i ser la major part d'ell de nit, dormir en forma de quatre en un autocar no és la millor manera de descansar. Força enxubats, i parant cada més o menys 3-4 hores. Clar... quan pares a les 4 de la matinada en una àrea de servei tancada, i t'hi has de passar 45 minuts... què voleu que us digui, és força pesat. Però calia sortir per estirar les ames com fos! La tornada va ser igual de cansada, però dormint més i amb la decepció de la derrota. Combinació exitosa...
Torí... doncs home... ara mateix no seria un destí molt atraient per anar de vacances. Hi ha coses maques, força palaus i monuments interessants, però en general no té cap atractiu especial. Diguem que és un destí turístic de cap de setmana, ja no dona per massa més, a no ser que siguis un expert en alguna cosa i necessitis veure tots els palaus. Curiós que el museu egipci més important del món (després del de El Caire) sigui el que hi ha a Torí. Però no em vaig arriscar a perdre mig dia allà, i vaig prioritzar donar una ullada general.
La Porta palatina amb alguns detalls romans va ser el primer destí. Després les dues grans places d'aquella zona. En una, hi ha la catedral de Turí, on reposa el famós sant Sudari. Va ser interessant veure'l, tot i que és una reproducció gegant, no és l'original, i això li teu gràcia. Després vaig entrar a l'església de Sant Llorenç, Vaig llegir prèviament que era un lloc molt bonic, tot i que des de fora sembla un edifici normal i no pas una església. i he de reconèixer que va ser un encert. Per dins és súperbonica! 
Per la resta, poca cosa més destacable, excepte el riu amb els seus ponts, més places amb palaus de l'edat moderna, el gelat i és clar, l'estadi de la Juve. 
Es feia difícil fe alguna foto sense que sortís ningú del Barça. Era un escàndol la proporció entre francesos i catalans. I ningú pot dir que no em vaig patejar la ciutat, perquè després de fer el turista, vaig anar caminant fins el camp (gairebé una hora i mitja de passeig, sota un sol criminal. A les 22h, estàvem a 30 graus!!
Així, tot i que el record no pot ser bo degut a la derrota, almenys tinc el record de passar els Alps; esplèndids!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada