Així que, quan la van estrenar, com que estava seguint unes altres sèries, no vaig perdre el cap per seguir-la. No ha estat fins que s'ha acabat (tampoc és molt llarga, són sis capítols), que m'hi he posat, i així l'he anat veient sense esperar la setmana de rigor. I al final, què? Doncs no hi ha res millor que tenir baixes expectatives sobre alguna cosa per tal de tenir una sorpresa agradable. Sí, és força paranoica i caòtica i enredada, això ho té, però es pot seguir gairebé en la seva totalitat i, he de dir que sí, m'ha agradat. M'esperava un embolic que no es pogués aguantar i m'he endut una bona sorpresa. Ha estat divertida, entretinguda i emocionant a parts iguals. El primer capítol és molt bo. Tot i no entendre què li passa al protagonista, els salts que fa i la sensació de "què dimonis està passant?" no provoquen desgavell sinó que creen molt interès. És un des primers capítols més bons que he vist darrerament. I ja està. El primer t'enganxa i ja has de seguir-la, perquè evidentment, vols saber què carai passa.
A partir d'aquí, va bé, es comença a embolicar una mica més, però no el suficient com per agafar-te ganes de deixar-ho estar. És cert que el cinquè capítol és de llarg el més embolicat de tot. Per una banda t'aclareix la trama, però per l'altra et desconcerta tant que no saps quina és la part real i quina la imaginada, fins al punt que ara mateix tampoc ho tinc clar del tot. Alguns aspectes massa fantasiosos no la perjudiquen del tot, aconseguint que una sèrie que em pensava fins i tot en algun moment que no l'arribaria ni a veure, hagi estat un entreteniment molt digne. La interpretació del personatge principal, molt aconseguida, i cal dir que el doblatge, per tal de poder diferenciar ràpidament qui és el personatge (és que ens trobem davant d'una doble personalitat), està perfecte (i més sent castellà).
Com no podia ser d'altra manera, deixa la porta oberta a continuar. No sé quina haurà estat la rebuda general, però per mi, pot seguir, i tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada