EDUCAR ADOLESCENTS

No està sent un any molt lector a hores d'ara. he empalmat dos llibres sobre educació seguits, i sobretot el primer, del qual encara no he fet l'entrada perquè n'estic assumint el contingut, sumat a la bogeria del curs i a la distribució desigual però necessària del temps d'oci, han fet que el ritme sigui més lent de l'habitual. Espero que en poc més d'un mes, tot s'equilibri de nou.

Sigui com sigui, el darrer llibre llegit és el de l'Alba Castelví, Educar adolescents. Si es mira la portada del llibre, es veu la idea de tot plegat, on trobem alguns adjectius fàcilment i en alguns casos justificables de posar per descriure'ls: mandrosos, insolents, egoistes, desconsiderats i despistats. Aquí s'acaba la llista perquè realment es podria ompli tota la portada del llibre amb molts més adjectius que podrien definir perfectament aquesta etapa.

Evidentment, té trampa. Els adjectius estan ratllats perquè la idea de l'autora és fer-nos entendre als adults (pares i /o educadors), que aquesta època, amb les distàncies i diferències corresponents, no té molt diferent a la nostra. Però clar, ara estem a l'altre bàndol i la convivència amb una persona d'aquestes edats és una font de conflicte constant.

La idea és bona, les idees que hi exposa també. Segurament algunes pequen de menjaflorisme evident, i difícils d'aconseguir. Però hi ha de tot en aquest món. El què deu servir a alguns, a d'altres és impensable. i a l'inrevés. Sigui com sigui, crec que el més important ´s ser pacients, ser perseverants, ser coherents en aquesta relació. Objectiu utòpic, és clar, però que no hem de perdre de vista pel bé de tots plegats. Mirarem de seguir alguns dels consells, i posar alguns ciris més a la mare de déu per fer més passable aquest època. Tot des de l'amor i el "carinyu". 

Ups, ara torno, que torna estar amb el mòbil...🤣🤣🤣🤣