Per cert, un apunt curió. Avui era el segon dia després de l'estrena. Però no hi ha res com anar a l'antic Heron City, en sessió matinal i en català. Només érem el MEC i jo en tota la sala. Les coses com siguin, una mica penós... Només espero que les versions en castellà també tinguessin aquesta assistència, perquè si no, seria una nova demostració de que com a país som una caca.
Llegia en una crítica, que el cinema animat no ha estat massa reeixit aquest estiu. I que Playmobil tenia unes expectatives altes per fer pujar la qualitat però que no havia estat així, que era també un zero a l'esquerra. Bé, no seré jo qui defensi la qualitat de la pel·lícula. És una peli per passar l'estona divertida, potser enrevessada per tal de fer sortir molts móns de Playmobil, però passes una estona agradable i entretinguda. El meu objectiu o era anar a filosofar o a descobrir-ne els detalls de cap obra mestra, ni valorar.la pels premis Òscar, res d'això. Era desconnectar, riure (o no), i no avorrir-me, de manera que en aquests casos, objectiu assolit sense cap mena de dubte. També és cert que en el fons, com a ex-nen Playmobil que sóc, tenia certa gràcia per mi veure com es movien, quines figures sortien, etc. Segurament, un adult que no hagi jugat amb Playmobils, aquesta peli li haurà estat més avorrida. Però per a mi, suposo que per l'afegit del punt emocional, l'he gaudit més. I què voleu que us digui, mil vegades millor aquest film que altres d'infantils que tenen més propaganda però que tenen llenguatge poc encertat o missatges poc adequats, però que clar... són "guais". Vinga, va! Visca la peli, que en el fons no deixa de ser la recreació de qualsevol tarda de joc d'un nen (tot i que em sembla que ara no tenen tanta imaginació...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada