Mai. en aquests ja més de 900 entrades del blog, en tots aquests anys de funcionament, havia fet cap referència al seu nom, Carlingues. Algun cop m'hi he vist temptat, però mai ha fructificat pel frikisme de la idea, però una força major m'ha dut a tirar-ho endavant. Però anem a pams:
Carlingues és una barreja de tres conceptes: un 30% per la relació amb el meu no real; un 10% per ser un diminutiu infantil que més d'un cop havia sentit fa més de 40 anys; i finalment, un 60% per ser una referència a la memòria dels eorlingues, un dels noms als quals s'anomena als Rohirrim, els genets de Rohan de la saga literària del Senyor dels anells. És ben sabut que són un fan total de Tolkien i la Terra Mitja, i quan llegia el llibre o anys més tard eia les pel·lícules, la crida a la batalla dels camps de Pelennor que fa el rei Theoden és un dels moments més emblemàtics dels centenars de moments emblemàtics que té aquesta història.
Avanceu sense por de la Foscor!
Lluiteu, lluiteu, genets de Theoden!
Cauran les llances! Es trencaran els escuts!
Encara restarà l'espasa!
Vermell serà el dia fins que neixi del Sol!
Cavalqueu! Galopeu!
Cavalqueu fins a la desolació i la fi del món!
¡MORT! ¡MORT! ¡MORT!
ENDAVANT, EORLINGUES!
I ara anem pel segon tema. Per què m'he vist amb la necessita de fer l'explicació? Fins fa poc, carlinga era una paraula que existeix de veritat, amb un significat doble. Per una banda, el nom que rep la cabina d'un avió o avioneta, i en termes nàutics, on hi ha els comandaments de la nau. No sé com, em va arribar una nova definició. Resulta que carlingue era el nom que rebia la Gestapo francesa. Va ser veure això i entrar-me unes ganes de dir d'on ve el nom del blog. Només faltaria que ara es relacionés amb una cosa tan vomitiva, execrable i malvada com tot el què envolta l'alemanya nazi de la Segona guerra mundial. Brrrrrrrr... quin fàstic!
Així que ja està, explicacions donades.
Ah, i visca els eorlingues!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada