PER LA FRANÇA MÉS CATALANA (1)

Una setmana per terres franceses es converteixen en el canvi més important d'aquestes vacances. Deixant les muntanyes del Pallars on havíem estat els dos darrers anys, vam decidir dirigir-nos cap al sud del país veí, travessar les nostres terres ara sota propietat gala per establir-nos en un càmping a la vora de Narbonne. Aquests 8 dies mal comptats han donat lloc a diverses situacions i anècdotes que no deixen indiferent a la meva persona.
Sobre el càmping, dir uue sota l'aparença del luxe, hi ha uns bungalows un pèl atrotinats (es queien les persianes...), una calor extrema (no hi havia aire condicionat: visca la protecció del medi ambient, visca les persones "derretides" que estan dins el bungalow), i mosquits, mosquits i més mosquits. Vist des d'aquesta banda, sembla que hagi estat una mala experiència, però no ha estat així. Aquests han estat factors negatius, sens dubte, però han estat els únics, i els positius han superat de llarg aquests inconvenients. Bàsicament perquè encara que el bungalow i l'entorn climàtic i animal era dolent, les estones al càmping les passàvem a les piscines, i aquí sí que cal dir que el complex aquàtic d'aquest càmping és el millor de tots els que hem estat. Zona infantil, tobogans, piscines amb bombolletes, zona tranquil·la, piscina gran per nedar... tenia de tot, i les estones que ens hi passàvem eren dels millors moments del dia. Un inconvenient però. Només el primer dia, ja em van venir els vigilants per dir-me que amb el banyador tipus short no podia anar, havia de ser banyador d'aquests "apretadets". I ja teniu a tots els turistes de la península que tenia aquest càmping, passant per la botiga a comprar el banyador reglamentari. Curiós, perquè aquests vigilants, tenien allà gent saltant-se les normes contínuament, tirant-se de cap, al revés, en grup, sense respectar distàncies, etc, però ai de tu si portes un banyador short, això sí que no!!
Però bé, què hi farem... la veritat és que les piscines han valgut molt la pena, i ja fan la funció que tenien, que amb la calor que feia s'hi estava de perles. Era interessant veure també com cada dia els últims de marxar d'aquestes (tancava a les 20h) érem sempre catalans o també algun espanyol. La resta, la gran majoria francesos, ja feia estona que estaven sopant. Els preus també serien un tema a comentar, ja que déu n'hi do com piquen, renoi! Sort que vam portar menjar, però cada vegada que anàvem al súper, o quan vam utilitzar un parell de dies el bar, la veritat és que donaven ganes de beure aigua de l'aixeta!
I tot i l'ambient de càmping de platja (perquè això és el què era, la platja estava a deu minuts en cotxe), al ser gent europea i familiar, cal dir que quan era l'hora del silenci, allò es respectava totalment, i la calma era la reina absoluta.