MARATÓ VIKINGA

Com comentava a Vikings, aquest estiu he estat fent un repàs a aquesta sèrie de televisió. Arribats a
les portes d'un nou curs, a punt d'acabar les vacances, ja he pogut veure les tres primeres temporades (en té 5). En aquests moments, ens trobem amb els víkings tonant del setge a París, que acaba amb molts morts pels dos bàndols i amb molts tresors conquerits pels nòrdics, tot i que no poden marxar del tot contents per com els ha costat aconseguir-ho. El germà d'en Ragnar, Rollo, es queda a França i en un tres i no res decideix trair el seu germà. La veritat és que tot i les sves divergències, aquest canvi de jaqueta en tan sols 2 minuts es fa una mica poc creïble, molt poc mastegat. El mateix Ragmar, torna a casa molt malalt, gairebé a punt de morir en els últims capítols. A Anglaterra les coses tampoc els van massa bé, perquè el seu tracte amb el rei de Wessex es fa paper mullat, tot i que encara no ho saben). El capellà-víking Adelsthand mor en mans de Floki el boig, un personatge clau però que mai m'ha agradat, mentre que el jove sacerdot, era un personatge molt interessant per tal de veure la seva lluita interna entre les creences cristiana i nòrdica. És una mala pèrdua.
Pel què fa a la sèrie, tot força bé. Ja deia que la recreació històrica era molt bona. L'ambientació, el disseny artístic, tot molt ben fet. El setge a París està molt ben fet, sense escatimar mitjans. sense arribar al nivell de Joc de trons, però aquesta vegada acostant-s'hi molt. Després de tants capítols, ara els personatges ja se m'han fet més familiars, i més o menys els tinc ben ubicats a tots, amb les preferències i divergències típiques.
La sensació és que els guionistes estan agafant tots els esdeveniments i personatges més importants de la cultura vikinga i ajuntant-los a tots en el temps i espai. Així, veiem que el personatges van existir en realitat, però no necessàriament en el mateix moment. Aquí els autors de la sèrie s'han agafat unes llicències per al de fer-ho tot més atractiu, però que a l'hora de la veritat també embafa una mica, perquè és una cosa darrera una altra.
Així com la primera temporada hi havia moltes referències a la seva cultura i creences, la segona i tercera ja s'han convertit més en un seguit d'aventures bèl·liques i emocionals que valdrien per a qualsevol ètnia. Tot i això, el fet víking continua present i és qui fa el fet diferencial respecte altres sèries d'estil semblant. A part és clar, de què està molt ben feta.
Arribats però a aquest punt, resulta que després de les successives tongades de les tres temporades (9-10-10 capítols), resulta que la quarta temporada en té vint!! I he de reconèixer que em fa una mica de mandra seguir veient aquest número. Segurament ho faré, perquèla qualitat televisiva en general tampoc dona per poder triar massa coses més, però no els veuré amb aquesta freqüència que ha estat aquest estiu, això segur.