PER LA FRANÇA MÉS CATALANA (2)

Durant aquesta setmana de vacances per Narbonne, després de comentar com era la vida in situ a l'entrada anterior, passarem a comentar diversos aspectes de les sortides, excursions i visites que vam fer, i que van ser en general molt encertades i interessants.
La primera fou a la reserva africana de Sigean. He de reconèixer que em va agradar més del què me pensava. Com vam veure que era un fet ben natural per aquelles terres, hi havia atenció especial en català: guies, mapes, informacions... i això, evidentment, ens va encantar. Sortir a fora, per molt a prop que estigui, i que tinguin atenció en la teva llengua, en la situació actual, doncs mira, enorgulleix. Els animals se'ls veu bé, no enclaustrats com estan al zoo, tenen un espai grandiós per moure's, i la seva política per tal de no molestar animals ni animalistes està bé. Per exemple, des que va morir l'elefant mascle, doncs ja no tenen elefants, no en porten cap expressament. Segurament aquesta excursió serà recordada especialment pels rinoceronts, i el moment en què van decidir creuar la carretera... just per davant del nostre cotxe.
Una segona excursió fou a la cova gegant de Cabrespine, i sí, confirmo que és gegant. Altra cop, audioguia en català, i també una especial per nens amb jocs interactius. Molt ben pensat. Curiós que a l'audioguia, la icona del català estava representada per... una estelada! Els espanyols que deuen vistiar la cova es deuen escandalitzar... que es fotin! Doncs, això, que la cova és gegant. Gairebé hi cap la Torre Eiffel sencera! I té kms de longitud, de la qual en veiem una pírrica part. El millor, l'impacte inicial, sense dubte.
La visita a Narbonne, curta, no va ser res de l'altre món. Vam anar tan tard de la tarda (les 17h...) que a les 18h ja tancaven tot! Quins dimonis d'horaris que tenen aquests gals!
Dijous va ser el dia de Carcassone. Després de molts anys parlant-ne, finalment hi vam fer cap. És espectacular, com està de ben reconstruïda i com, enmig de botigues de souvenirs, intentes fer-te a la idea de com era la vida en aquella ciutat a l'edat mitja. A la part nova, vam recórrer un tros de canal de Midi, amb les seves encluses. Idea xocant, aquesta d'unir l'oceà Atlàntic i el Mediterrani amb un canal artificial, per tal de no pagar els impostos desorbitats dels espanyols... Com veieu, Espanya sempre fent amics des de fa segles...
L'última visita, ja de tornada, fou al castell de Queribús, que va ser propietat del comtat de Besalú. Una d'aquelles fortificacions al capdamunt d'una muntanya que per conquerir-la, o deixaves morir de gana els de dins, o res de res, perquè per arribar-hi, tela, tela...
En definitiva, molt bones descobertes que juntament amb les piscines del càmping ens han obsequiat amb uns bons dies de vacances, i sobretot, novedoses i innovadores
per nosaltres.