L'INNOMBRABLE

Tot arriba en aquest món, i com no pot ser d'una altra manera, amb el pas incisiu del temps, arribem a
l'innombrable, infumable, indesitjable, inefable primer dia de setembre. Posats a ser políticament incorrectes, s'ha de preguntar com és que dos mesos de vacances passen tan ràpid (amb tota l'estima i respecte pels que no tenen vacances, o tenen una, dues, tres setmanes...). I un cop més s'acaba aquest període de descans i te n'adones que molts dels objectius que t'havies proposat, han quedat ben desats en un calaix esperant el dia que es facin realitat.
Però ja està. 1 de setembre. Patapam. Tornem a la realitat més crua. La del despertador sonant a les 6.45h del matí. La de les rutines diàries. La d'encaixar horaris i calendaris amb els desitjos individuals i les necessitats familiars. La de tornar a agafar les regnes de mil i una activitats que ara mateix provoquen una mandra força important.
Però trobem dos al·licients per aquest nou curs, que, vulguem o no, comença ja. El primer, que per primera vegada encetaré un nou curs de nivell (10 de tercer, 12 de quart, 2 de cinquè, i ara sisè). I en segon lloc, una fita més emocionant. Si sumem els anys anteriors, resulta que ens trobem a les portes del meu curs escolar número 25. Una fita emblemàtica i que em pot portar a unes quantes reflexions importants. Veurem si a mesura que van passant els mesos, van fructificant. seria bonic.
Sigui com sigui, comencem curs amb la incertesa que té tot plegat, a nivell escolar, social, nacional... tot el què ha d'esdevenir... Que tinguem sort!