dilluns, 9 de setembre del 2019

PER UNA DE BONA, UNA DE DOLENTA

No era la meva intenció tornar a escriure tan aviat sobre la sèrie Vikings després d'acabar amb la tercera temporada. Comentava que ara la veuria sense tantes presses, però la veritat és que un començament relaxat de curs m'ha donat l'oportunitat de seguir amb la quarta temporada a bon ritme. Pel què sembla, ara han copiat l'estil Walking dead, i cada temporada la parteixen en dues parts, en aquest cas de 10 capítols. Així, acabat el capítol 10, és com si en veritat hagués acabat una temporada nova (ara vindria la 4-B)
Però com deia, no tenia pas la idea de dir-ne res fins acabar totalment la quarta, o fins i tot la cinquena i darrera temporada fins ara.
Què ha passat?
Doncs que no m'agrada com ho fan. La sèrie és xula, està molt ben ambientada, ja ho hem comentat. I ha anat millorant amb els anys. Però no, aquest capítol és un nyap. Per una banda, tenim la figura d'en Ragnar. No és que hagi degenerat en aquesta temporada. Ja fa temps que realment no saps ben bé per on agafar el personatge. Distant, poc parlador, antipàtic... teòricament hi has d'empatitzar, amb el protagonista, però la veritat és que fa ràbia. Veure com en aquesta temporada encara va degenerant més,sense entendre com amb els seus silencis i accions encara té el poble que el segueix... un poble com el víking! La veritat és que és poc creïble.
El què he trobat més esperpèntic és que quan acaba la batalla de París, de cop i volta fa un salt de... 10 anys! Però primer, que enlloc t'avisen, no hi ha un "Deu anys més tard". Et trobes amb els fills d'en Ragnar que ja són grans de cop i volta, i et diuen que en Ragnar va desaparèixer quan van tornar de París, així doncs, fa 10 anys. Però llavors primer s'enteren de la massacre de Wessex (ara?) i de cop i volta es veu com torna en Ragnar. Clar, teòricament, a la trama porta deu anys desaparegut, però pel teleespectador, només han estat 5 minuts! Llavors clar, has de fer molts esforços per entendre les noves motivacions i accions dels personatges que apareixen.
No podien haver fet uns quants episodis sense en Ragnar, per anar fent-nos la idea? Aquesta estratègia també es va utilitzar a The walking dead, i també la vaig criticar. Un salt temporal tan poc explicat porta a confusió i fins i tot, presa de pèl.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada