CICLISTA MON AMOUR

Per motius escolars, fa un diumenge vaig estar caminant per Collserola. Buscant una excursió per fer la ruta dels grans de 'escola, vaig anar des de Torre Baró fins Mundet. No sembla gran cosa, però amb 150 nens i nenes poden ser perfectament dues hores i mitja. Però el motiu d'aquesta entrada no és pas la caminada, sinó un de diferent.
La frase seria: "Com més estona caminava, més augmentava la meva bel·ligerància cap als ciclistes." Puntualització abans de carregar-me res: Evidentment, hi ha ciclistes que ho fan bé, i compleixen les normes. Però com passa sempre, per un descerebrat que trobes, ja se les carrega tot el col·lectiu. Ja se sap que som així de primaris...
Fixem-nos en la fotografia que acompanya aquesta entrada. Són les normes que han de seguir els ciclistes que volen anar per Collserola. Vaig decidir fer la foto perquè en aquells moments ja estava indignat de la gran quantitat de fitipaldis de dues rodes que m'havia trobat. No, no soc un exagerat, perquè això que us dic és veritat. Mentre era allà, una parella es va parar davant del rètol i sento el noi que li diu a la noia: "Estoy por hacer una foto a las normas". Jo li vaig dir que ja l'havia fet, i una complicitat va sorgir en aquell moment, una complicitat de "Estic fins els nassos d'esquivar lluços amb casc".
Primera norma: "No es pot circular a més de 20 km/h" MENTIDA! D'aquests són els que en vaig trobar més. Anaven a tota castanya. Fins i tot alguns, havien de frenar bruscament perquè te'ls trobaves al sortir d'una corba. Al final vaig haver de cridar l'atenció a algun d'ells, perquè ja estava fart. Si volen córrer, que vagin al Velòdrom, que per això està.
Segona norma: "Els que van a peu sempre tenen preferència. Cediu-los el pas." MENTIDA. Normalment eres tu que t'havies d'apartar. Personalment, aquesta me la prenia al peu de la lletra. En un caminet estret, els veia venir circulant, i com la gent s'apartava al seu pas. Com a bon vianant, vaig seguir caminant tranquil·lament, fins que van aturar les bicicletes. Un cop van estar parats, vaig apartar-me (perquè com he dit, era un camí estret, i llavors van seguir.
Tercer cursa: aquesta no vaig veure cap infracció.
Quarta i cinquena normes (que són complementàries): L'ensurt que em vaig emportar quan de sobte sento un soroll entremig del bosc i m'apareix una bici saltarina venint d'entre els arbres! Apart del grupet que he comentat abans.
I el més divertit és el què fa referència al servei de vigilància. Segur que els poden denunciar, però clar, per fer-ho, el principal és que estiguin circulant també per allà, i la veritat és que deuen camuflar-se o disfressar-se de matoll, perquè jo no en vaig veure cap.