divendres, 27 de setembre del 2019

CATALUNYA 2019

A la darrera entrada parlàvem de la pel·lícula Barcelona 1714. Avi toca parlar de la Catalunya del
2019. Com deia en aquesta entrada que comento, si aixequessin el cap els milers de ciutadans de diverses nacionalitats que van morir en aquell setge, s'esgarrifarien de veure la nostra inoperància i poc encert dels últims dos anys.
Evidentment, no cal que ens sacrifiquem i donem la nostra vida, ni que encetem cap guerra. No, no cal. Però ells sí que ho van fer, i se'ns hauria de caure la cara de vergonya per la nostra feblesa, que som incapaços de prometre'ns ni una setmana seguida d'aturades, ocupacions ni tall de cap tipus. Ells, que van lluitar fins el final, morint per un ideal, i nosaltres que sortim a fer concentracions, cassolades i sardinades. La violència mai és el camí, i l'hem de mantenir apartada del nostre ideari. Però una cosa és això, i l'altra ben diferent de'anar amb un lliri a la mà i que se'ns fotin a la cara perquè per cada bufetada que rebem, somriem i posem l'altra galta. Ja fa temps que vaig dir que la revolta dels somriures havia acabat. Va acabar l'1 d'octubre de 2017 a cops de porra de la Guàrdia Civil. Aquesta mateixa guàrdia civil que aquest dilluns va detenir activistes del CDR i els va acusar de terrorisme. Set companys que ja són a la presó, acusats amb mentides i invencions, que els mitjans de comunicació espanyols no paren  de deixar anar a cada programa de merda que fan. La ràbia que em provoca sentir o llegir les declaracions de polítics espanyols o periodistes feixistes em fan bullir la sang. I seguirem ignorant la violència, excepte l'espanyola, que és l'única que ha existit, per seguir reivindicant els nostres drets i llibertats. Un cop més, reapareix la frase feta de l'ara o mai. tard o d'hora s'haurà de complir. I qui sap, potser serà ben aviat. El que sí sé, és que si no actuem com un sol poble, i persistim, no aconseguirem res més que enfonsar-nos en el fang i la misèria per tal que ens trepitgin el cap. S'han acabat les performances (la darrera Diada no va merèixer ni una entrada d'aquest bloc per la destrempamenta que va representar). Cal sortir i cridar ben fort. Som-hi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada