És veritat que només portem cinc jornades de lliga i una de Champions en el futbol masculí, però és que això és indignant. Primer vam tenir tot el xou del Neymar provocat per la directiva i Messi. Després les lesions de tots els davanters. Però és que ni amb titulars ni amb suplents, es pot explicar com és que hem protagonitzat el pitjor començament de lliga dels últims 25 anys!! Dues victòries a casa (no fos cas que la liéssim al Nou Camp), i un empat i dues derrotes a fora (ahir 2 a 0 amb l'ascendit i súperpotencia futbolística Granada), sense comptar l'empat a zero a casa del Dortmund. És que amb l'equip que tenim, acabem els partits havent xutat només una, dues o tres vegades a porteria! És una vergonya. Ahir mirant el partit a Granada, era absolutament desesperant veure la inoperància dels jugadors, i és clar, la ineptitud de l'entrenador. Seguim tenint entrenadors que són titelles de les estrelles. I clar, si guanyes, cap problema, però quan perds, doncs fot molta ràbia. Té nassos que ahir, quan Ansu Fati era suplent (ja era hora que no li posessin tanta pressió a sobre), va haver de sortir a la segona part i es va convertir en el millor de l'equip perquè era l'únic que corria, pressionava, etc. La veritat és que és preocupant.
Poques hores abans, l'equip femení golejava el tot-poderós Atlètic de Madrid amb un 6 a 1. sembla que es van conjurar els astres, perquè les matalasseres van jugar un partit pèssim. En dos partits al nou estadi, 15 gols. Però clar, esperem que no agafin també la dèria dels nois, i a casa golegin mentre a fora fan el ridícul (empat a 1 a casa del Rayo una setmana abans). Per sort, la victòria al camp de la Juventus 0 a 2, fa pensar que no els passarà el mateix. Això només acaba de començar, però realment, la cosa pinta malament per uns i esperançador per les altres. Sembla que el Barça masculí tindrà la síndrome Griezman, o el que és el mateix: Gris-man.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada