L'HOME INVISIBLE

Mentre s'acaben els últims dies abans de donar pas al curs escolar, i fins que no agafi de nou un llibre
diguem-ne, dels actuals, he estat ocupant els moments de lectura amb un clàssic del 1897. Sí, sí, he llegit per primer cop un llibre de fa exactament 122 anys. Des dels temps de la meva adolescència que em vaig llegir els clàssic de Jules Verne, que no havia agafat un llibre amb aquesta edat a sobre.
Estic parlant de L'home invisible, de H.G.Wells. Coincidències amb l'escriptor abans esmentat, Verne, tenim la seva clarividència en escriure sobre fets que s'han complert, tot i que en el cas de Wells, molts continuen encara sent ficció, com el mateix home invisible, la màquina del temps o la invasió extraterrestre.
El llibre el vaig pescar a la biblioteca de l'escola, tot buscant idees per obres de teatre. El vaig agafar pensant que seria interessant llegir-lo, ja que se n'ha parlat molt, se n'han vist versions al cinema, però no havia llegit mai l'original. I això és el què he fet aquests darrers dies.
El primer que he de dir és que es nota molt que ens separa més d'un segle. El llenguatge, la manera de fer anar la trama, la manera d'escriure... són tot mostres del canvi que també ha experimentat la literatura en aquests anys. Cal dir que la traducció, més moderna, de l'any 1981 no ajuda a treure de sobre aquesta sensació d'estar llegint en algun altre idioma. En alguns moments, la lectura es fa feixuga perquè la traducció no ajuda a fer entenedores les paraules. Sobre el tema, res a dir, la desgràcia de l'home invisible, i com gestiona aquest poder que ha aconseguit aquest científic. Tornant a l'estil, si s'escrivís en l'actualitat, segurament seria molt diferent. Se li trauria olt més suc a tot plegat. La manera en què està escrit respon a com s'utilitzava el suspens en aquella època, però avui en dia preferim altres maneres, més clares.
Ha estat doncs una lectura interessant, de les que et reconforten per tal d'haver pogut veure un clàssic, però que es queda lluny del suc que se li podria treure. En tots els aspectes. No cal transformar-lo en un thriller actual nien un blockbuster, però sí que es podria aprofundir més en el dilema de l'home invisible, per així entendre millor la seva deriva cap al mal. Segur que són maneres d'escriure, que no li treuen cap mèrit al fet que van aconseguir posar el terror i la intriga en el top de la literatura.
Perquè... en algun moment tots ens hem imaginat quines coses podríem fer si fóssim invisibles. Però hem pensat en les coses que no podríem fer?