Quan vaig fer l'entrada de la temporada anterior, tot i seguir remarcant com aconsegueix captivar l'espectador amb les aventures de tota aquesta colla, ja deia que es començaven a veure desajustos, alguna sorpresa que no encaixava... alguna aspecte una mica forçat. Crec que puc dir que aquest darrer tram d'episodis, recupera aquest desgavell que es va viure a l'anterior, i he xalat de nou en cadascun dels capítols. A veure, evidentment, cal tirar de molta imaginació i d'estar contínuament donant-li la vota a les trames, incorporat sorpreses a última hora, girades de guió sobtades...però clar, com sempre, vint-i-quatre capítols sense parar demanen això. seria il·lús pensar que es pot mantenir la intriga durant tant de temps amb una sola trama o problema.
Segueixen havent actors i actrius de renom que van apareixent interpretant personatges (acostumen a ser els dolents), fet que li dona força, ja que puja el llistó actoril. També reapareix la filla, tant protagonista al principi, i encaixa molt bé en la història, no com en la temporada que apareix de cop ficada en calçador.
Aquesta vegada, torna a ser una amenaça biològica, promoguda per fanàtics dels USA en contra del seu govern. Oh quina sorpresa. En part lògic, perquè seria perillós culpar contínuament els àrabs o els xinesos de tots els atacs terroristes de la sèrie. 24 va ser de les primeres sèries en posar un president negre abans de l'Obama, i en aquesta temporada, la presidenta és una dona. En el fons, pot ser una sèrie molt bèstia en les trames en la violència gratuïta (per la part de les tortures), però que no perden el món actual de vista i treballen bé els aspectes d'igualtat. Sembla incoherent i incongruent, però és així.
La gran crítica que se li fa a la sèrie és justament l'ús de la tortura en algunes seqüències. Però malauradament, segur que són extretes del què deu passar a la vida real dels agents d'aquestes unitats dels governs, digues CIA o el què sigui. crec que aquest és el motiu pel qual en aquesta temprada ha entrat en joc el remordiment, el qüestionar-se si fer tot aquest mal, o deixar perdre vides per una causa major és correcte o no. És un bon debat, la veritat. Sacrificaries 10, 5, 3, 50vides si saps que això salvaria la vida de milers de persones? Que si salves a aquestes poques, saps que moriran milers? Faries mal a una persona per tal de salvar vides? Déu n'hi do... Segurament, tot i ser incorrecte, molta gent diria que sí. I per aquest motiu, veure's reflectit la nostra pròpia maldat o egoisme, fa que aquesta sèrie rebés aquestes crítiques. Sigui com sigui, arribarem fins al final de totes les temporades, perquè si ho veus com una ficció, és més que emocionant.
Per cert algun dia caldrà parlar del personatge de la Chloe O'Bryan. Secundària en les trames, però imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada