Una de les coses que fan els guionistes per aconseguir-ho, és barrejar trames dins un mateix problema, com ha passat en aquesta tongada. Quan sembla que tot està resolt, s'obre una nova problemàtica amb uns personatges diferents. Tot i que està tot perfectament lligat i sincronitzat, està clar que aquest cop ha semblat potser una mica excessiu.
Un dels líders dolents de temporades anteriors, que sembla ser un dels que manega els fils de totes les conspiracions, resulta ser el germà del protagonista. No sé si ho tenien pensat d'antuvi, però és cert que la notícia és si més no, sorprenent, així com també l'aparició i implicació del seu pare. Ja és casual que siguin just ells qui està darrere de to des del principi. Al meu parer, una mica forçat. Almenys, continuen tirant d'estrelles, i en el pare veiem en James Cromwell.
També que un personatge tan secundari com en Wayne Palmer, aparegui de sobte com a president dels USA, és gairebé surrealista. La resta de secundaris habituals, a l'alçada, com sempre, però només hi ha una "mort" sorprenent en tots aquest capítols. El nou vicepresident, es converteix ràpidament en un dels personatges més dolents, no perquè sigui el dolent de la peli, sinó perquè es fa odiar amb les seves decisions. Al cap d'uns capítols, es torna dòcil.
Així doncs, tot i que sense dubte la sèrie comença a denotar signes de cansament, segueix sent una bona estona d'adrenalina pura que compleixen perfectament el seu objectiu d'esbargiment i desconnexió de la vida diària, cosa que és molt i molt necessària. Això sí, enlloc de donar una sèrie de marge per seguir amb la següent temporada, aquest cop passarem per dues o tres abans de tornar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada