I aquí és on, al meu parer, la cosa es torça. La història dels reis catalans és molt complexa. Molt. Mooooolt. I aquí la van tractant ara una mica, ara per sobre, ara deixem anar una idea, un fet que passa... i clar, tinc la sensació que a l'estar tan poc desenvolupat (enteneu-me, que requereix més extensió per explicar bé la situació del regne i tots els embolics reails), acaba embolicant molt la trama principal, i en el fons, té una influència relativa a la història. Es podria fer la narració sense fer cap esment a les històries del rei Pere, ja que la intervenció d'en Bernat de Cabrera, es pot entendre sense donar massa més explicacions.
Així, la història d'aquesta dona la podem seguir, però en cap moment ho acabes vivint en primera persona. No et fas teva la protagonista en cap moment. Fins i tot decep molt el desenllaç previ al final. Tal com anaven les coses, el final lògic seria que la cremessin. Que se salvi i que segueixi fent la seva vida "normal", no té ni cap ni peus en una societat tan extremista en aquests temes com era l'edat mitja. Per mi no és gens creïble, amb tot el què passa, que no mori per bruixa.
És per això que no he acabat de trobar-li el què a aquesta novel·la. I és una llàstima, perquè podria tenir molt potencial si s'hagués centrat en ella i el seu voltant de manera més clara que no pas tan per sobre. Ep, que està bé, eh, però no ha estat suficient, no em cridava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada