CABELLS DE GEBRE

Cabells de gebre és una novel·la de Teresa Sagrera, de la qual ja vaig llegir Sal roja (escrita conjuntament amb en Ramon Gasch). Un obra de ficció històrica que ens trasllada a mitjans del segle XIV on seguim la vida d'una dona, pagesa, amb molts coneixements sobre les herbes i els seus poders curatius. Ja ens podem imaginar que tindrem una història de cacera de bruixes, i en part és així. De fet, el subtítol de l'obra és "Per bruixa i metzinera". Però a l'hora de la veritat, tot i ser el personatge principal, la seva història es veu a estones eclipsada per altes trames. La més destacada és seguir una mica el panorama polític del regne, amb Bernat de Cabrera com a conseller del rei Pere III. 

I aquí és on, al meu parer, la cosa es torça. La història dels reis catalans és molt complexa. Molt. Mooooolt. I aquí la van tractant ara una mica, ara per sobre, ara deixem anar una idea, un fet que passa... i clar, tinc la sensació que a l'estar tan poc desenvolupat (enteneu-me, que requereix més extensió per explicar bé la situació del regne i tots els embolics reails), acaba embolicant molt la trama principal, i en el fons, té una influència relativa a la història. Es podria fer la narració sense fer cap esment a les històries del rei Pere, ja que la intervenció d'en Bernat de Cabrera, es pot entendre sense donar massa més explicacions. 

Així, la història d'aquesta dona la podem seguir, però en cap moment ho acabes vivint en primera persona. No et fas teva la protagonista en cap moment. Fins i tot decep molt el desenllaç previ al final. Tal com anaven les coses, el final lògic seria que la cremessin. Que se salvi i que segueixi fent la seva vida "normal", no té ni cap ni peus en una societat tan extremista en aquests temes com era l'edat mitja. Per mi no és gens creïble, amb tot el què passa, que no mori per bruixa.

És per això que no he acabat de trobar-li el què a aquesta novel·la. I és una llàstima, perquè podria tenir molt potencial si s'hagués centrat en ella i el seu voltant de manera més clara que no pas tan per sobre. Ep, que està bé, eh, però no ha estat suficient, no em cridava.