ANNA

Muntanya russa de sensacions i maleïts prejudicis que fem sense tenir-ne ni idea. Tot comença amb una recomanació al diari sobre sèries que tracten futurs distòpics amb extinció pel mig. Allà hi apareixia "Y, l'últim home", i també una altra, Anna, que vaig veure que podia seguir-la per Disney +.

Per tant, em disposo a veure-la ara que feia la pausa entre temporades de 24. En començar, tot i que ho havia llegit, confirmo que és una sèrie italiana, ja que es basa en un llibre de l'escriptor italià, Niccoló Ammaniti, i que també és el director de la sèrie. I amb els primers minuts, ja començo a dubtar. Ui, serà cutre... no serà espectacular... Quins prejudicis, no? Realment, com som els humans que n'estem plens d'ells, i no serà perquè diguem que no n'hem de tenir. Espero que aquesta experiència em serveixi.

Total, que després dels meus dubtes inicials, de mica en mica, em vaig empapant d'aquest relat, i s'ha convertit en una sorpresa molt agradable pel meu gust. No hi busqueu moltes novetats e el tema, ni espectacularitat ni res d'això, però no sé per quin motiu, l'he trobat ben feta, ben orquestrada, amb moments impactants i de debat ètic claríssims. Sense posar-i un deu, li poso un excel·lent sense dubte. Ja es agradaria a moltes altres sèries tenir el toc de qualitat d'aquesta. A veure, té també les seves rareses, però en conjunt atrapa i remou per dins.

Explica la història d'un món que ha patit una pandèmia brutal i que han mort tots els adults (i joves) a partir de 16 anys. Se centra en l'Anna, una noia d'uns 14 anys, que viu amb el seu germanastre en una casa de camp, i que s'encarrega d'aconseguir provisions, fins que un dia una "tribu" de canalla s'emporta el germà, i ella emprèn la recerca. 

Dins d'aquesta trama, els diferents personatges que apareixen tenen un caràcter i un tarannà especial, sobretot l'Angèlica, la líder dels blaus, que és una harpia de grans dimensions. L'incident pre-pandèmic amb què la coneixem és bèstia, i la seva cruesa no hauria de ser un impediment per passar l'escena a les escoles per parlar dels grupets i lideratges negatius. I tantes altres coses a comentar, a part del clàssic com cal organitzar-se en una situació com aquesta, sabent que als setze anys et mors. No sé si hi haurà continuació, però personalment m'agradaria que la fes.

Per acabar de rematar el tema, sis mesos després del rodatge, arriba la pandèmia de la covid. El què deurien pensar els que estaven involucrats en aquesta sèrie, no m'ho puc ni imaginar... Perquè la veritat, sembla ser fet a posta. I no, el llibre es va escriure força abans.